Llibres: un ancora enmig de la tempesta
Gràcies a l'augment de la lectura, el negoci editorial resisteix en un any que es presentava catastròfic pel covid.
Com tot en aquests temps, els llibres no han sigut aliens a la pandèmia del coronavirus. Què van fer els espanyols en les llargues setmanes del confinament quan les llibreries van romandre setmanes i setmanes tancades i les llars es van convertir en reductes de supervivència? Perquè van llegir més i, molts d'ells, van tirar del món digital per a aprovisionar-se.
El nombre de lectors freqüents de llibres -els que el fan totes les setmanes- va augmentar fins a aconseguir el 57% de la població a la meitat del confinament enfront del 50% que ho feia abans del covid. A la fi de desembre, aquest percentatge havia baixat al 54%, després hi ha hagut un guany de quatre punts, segons el president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, Patrici Tixis, qui destaca l'augment del consum entre els joves i l'increment en mitja hora, fins als 90 minuts, en el temps de lectura. Xifres molt rellevants en una activitat que en 2019, l'últim exercici del qual hi ha dades completes, va facturar 2.420 milions, un 2,4% més, segons l'informe sobre el sector a Espanya publicat a principis de 2021 per la patronal dels editors.
La producció va aconseguir les 82.347 unitats -un 8,1% més-, inclosos els més de 21.000 llibres digitals, a una mitjana de 3.779 exemplars per títol. Els llibres de text no universitaris acaparen el 33,9% del volum total d'ingressos. Li segueixen els de no ficció (29,3%), ficció adults (20,5%), educació primària (14,4%), infantil i juvenil (12,9%) i còmic (2,6%). L'exportació va baixar a 529 milions, amb una balança comercial positiva en quasi 312.
