Es presenta l’obra completa de Joan Fuster: Llengua i literatura I i II

La Institució Alfons el Magnànim amb Edicions 62 i Publicacions de la Universitatde València han coeditat els volums quart i cinqué de l’obra completa de Joan Fuster, que arreplega els estudis acadèmics del gran escriptor de Sueca.

Llengua i literatura, I: dels orígens a la Renaixença és el quart volum de l’obra. El volum s’obri amb el resum històric de la poesia catalana, que Fuster va publicar en 1956, i després arreplega tots els seus estudis d’història literària sobre els clàssics de l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc i allò que abans es denominava Decadència, que s’allargà fins a molt entrat el segle xix, és a dir, fins al temps de la Renaixença.

Llengua i literatura, II: època contemporània és el cinqué volum de l’obra. El volum comença amb el gran esforç de síntesi i modernització de la crítica literària que suposà el tractat Literatura catalana contemporània (1972), i a continuació inclou els pròlegs de Fuster en les edicions de l’obra de Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Josep Pla i Vicent Andrés Estellés, i altres estudis sobre la literatura del segle xx.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) fon assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual amb projecció històrica, es va comprometre amb el país i el seu temps. Està considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx; es convertí en un referent cívic i, en certa manera, polític de les generacions d’intel·lectuals posteriors a la Guerra Civil. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de València el 1947 i va començar el 1952 la col·laboració literària en la premsa, activitat que mantingué intensament fins a 1983, quan se’l va incorporar als programes de doctorat de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. En 1975 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i en 1983 el Premi de les Lletres Valencianes i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Són estos estudis indispensables, a cura d’Antoni Furió i Josep Palacios, d’un escriptor imprescindible i irrepetible.