Presentem el número 5 de la Revista Valenciana de Filologia

    • Data:24-11-2021
    Presentem el número 5 de la Revista Valenciana de Filologia

    El número 5 de la Revista Valenciana de Filologia està dedicat al cinqué centenari de la revolta de les Germanies.

    La revista inclou les ponències del Congrés El record de les germanies:

    • Joan Iborra, el cronista borrianenc Rafael Martí de Viciana, el qual passa per ser el millor testimoni coetani del període; 
    • Pablo Pérez Garcia, qui denuncia l’absència de memòria pública d'aquell esdeveniment i destaca la importància de la documentació històrica per al seu estudi; 
    • Vicent Baydal Sala i Cristian Palomo Reina, que mostren com Barcelona va reaccionar ràpidament per impossibilitar la reproducció del fenomen valencià a casa seua; 
    • Gabriel Ensenyat, que se n'ocupa de les notícies sobre la Germania mallorquina al segle XVI; 
    • Vicent J. Escartí, que analitza un manuscrit quasi desconegut i que conté notícies sobre aquell conflicte;
    • Eulàlia Miralles, que s'ocupa de la poesia de la Germania; 
    • Josep Miquel Conca Alonso, que parla de l'enfrontament conegut Segona Germania; 
    • Rafael Roca Ricart, que ens presenta la recuperació de la memòria agermanada durant al renaixença i els inicis del segle XX; 
    • Alaitz Zalbidea Berenguer, que s'acosta a la revista Germania (1925-1926); 
    • Maria Jesús Francés Mira, qui treballa sobre la novel·la Crim de Germania (1980), de Josep Lozano; 
    • Antoni Furió, que fa una ullada incisiva a la producció escrita dels segles XIX i XX que s’ha ocupat del fenomen. 

    L’eix del congrés sobre les Germanies és el record d’aquella revolució valenciana al llarg dels segles i en diferents espais o àmbits. Reconeguts especialistes, des d’una perspectiva polièdrica, ens acosten a la pervivència en la memòria d’aquell enfrontament armat d’importància cabdal, en tant que ben possiblement és l’esdeveniment històric en què, per primera vegada, el protagonista no va ser un personatge concret sinó que va ser el poble valencià qui va esdevenir-ne el centre.