Proejant el temps, investigació històrica i periodisme ètic
El passat 26 d’abril, es va presentar el llibre Proejant el temps, de Rafael Roca, editat per la Institució Alfons el Magnànim.
L’acte es va celebrar al Castell d’Alaquàs i comptà amb la presència de l’alcalde d’Alaquàs, la subdirectora del diari Levante-EMV, el responsable de la col·lecció, Xavier Serra, i l’autor del pròleg, Jaime Millás.
Proejant el temps és un dietari en el qual es parla de tradicions, conflictes lingüístics i violència masclista i política, i l’autor vol posar en valor la investigació històrica i el periodisme ètic. El llibre arreplega tot tipus d’articles escrits per l’autor a través de reflexions i sentiments durant la seua estada a Verona abans del confinament, eixits de les seues vivències i els seus treballs d’investigació.
Proejar és un verb en desús. A pesar que autors com Josep Pla o Ausiàs March l’han utilitzat en les seues obres, el 2019 no estava normalitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o les altres institucions del domini lingüístic català. Per això, Rafael Roca envià cartes reclamant la recuperació del terme, i hui la institució valenciana ja el té en la versió telemàtica del seu diccionari. A més de proejar, recupera altres paraules del vocabulari local que s’han anat perdent.
L’autor deixa per primera vegada l’escriptura acadèmica i la periodística, que cultiva a sovint, per a acostar-se a l’assaig literari posant en valor la investigació històrica i el periodisme ètic, així com l’òptica filològica.
Rafael Roca (Alaquàs, 1971) és professor del Departament de Filologia catalana de la Universitat de València. Els seus treballs com a historiador de la literatura s’han centrat sobretot en l’estudi dels escriptors valencians del segle xix. Ha publicat llibres com Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques 2006) i El valencianisme de la Renaixença (Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2010). També s’ha encarregat de les edicions de les Poesies valencianes de Constantí Llombart i l’Obra valenciana completa de Teodor Llorente.
