Revista Valenciana de Filologia: Jaume I i entrevista a Verònica Cantó
La Revista Valenciana de Filologia, que edita la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, acaba de publicar el seu núm. 7 amb el dossier «La figura de Jaume I», dedicat al fundador del Regne de València, un referent encara indiscutible per a valencianes i valencians i motiu d’investigació que, malgrat els anys, mai no perd la vigència.
Les aportacions sobre el tema del dossier, les configuren cinc treballs al voltant de la figura de Jaume I a càrrec d’Ernest Belenguer («Alfons X, Jaume I, Múrcia i el món aragonès»), Míriam Cabré («El rècord de Jaume I i la musa trobadoresca»), Sofia Fernández i Marta Serrano («Paraules que construeixen imatges: Jaume I el Conqueridor com a ‘miles Christi’»), Antoni Ferrando («Els orígens històrics del valencià») i Francesc Granell («Governar i forjar el rècord. El Consell de València i Jaume I (ss. xiv-xv)»).
Pel que fa a la part miscel·lània, la configuren sis articles que abasten un bon espectre cronològic de la història de la nostra cultura: «Bruixes, bruixots i l’escriptura màgica (s. xviii)», d’Albert Toldrà; «El Llibre de la fundació de Sant Jeroni de Cotalba (1569) de fra Joan Baptista de Salamanca», de Rubén Galera; «Interés dels inventaris de béns mobles del segle xvi per a la història del lèxic català: mots no documentats i primeres documentacions», de Joaquim Martí; «La beata valenciana Magdalena Lorca. Una aproximació a la seua biografia», de Pilar Valor; «Proposta d’un marc normatiu per a l’avaluació de les proves de certificació de valencià: una guia actualitzada», d’Alaitz Zabildea, i «Fugir davant del desequilibri: la resolució (mítica) de conflictes en la narrativa de Mercè Rodoreda», de Carles Cortés.
Este número inclou una entrevista a Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb la qual tanca el volum, i diferents ressenyes sobre publicacions recents.
Verònica Cantó forma part de l’Acadèmia des de la seua creació el 2001 i va ser secretària des del 2006, a més de membre de la Secció de Lexicografia i Gramàtica i de la de Terminologia. Defineix l’AVL com una institució necessària que es va crear per a sostraure el debat lingüístic de l’àmbit polític i traslladar-lo al filològic. Parla de les tres competències legals en què han treballat i que tenen atribuïdes: la fixació de la normativa, l’onomàstica (en valencià i en castellà) i, finalment, la normalització de la llengua, és a dir, vetlar per l’ús normal. També diu que treballen en la difusió d’escriptors valencians i que l’AVL és una institució estatutària que forma part de l’autogovern, és a dir, que funciona de manera autònoma i independent de criteris polítics. Segons Cantó, les institucions estan per damunt de les persones, però les persones també fan les institucions, i, si alguna cosa han de fer els filòlegs, és eliminar els prejudicis lingüístics, encertar les polítiques lingüístiques i orientar-les als sectors en què són més necessàries. Per a ella, l’educació és un dels pilars fonamentals per a la llengua, però el problema és que tenim un país molt divers, amb zones de predomini lingüístic castellà o valencià, urbanes i rurals...; per tant, les aplicacions tampoc poden ser homogènies. Conclou que el futur del valencià serà el que els valencians vullguen que siga: la llengua ha d’estar viva i això ha de ser cosa de tots. Havem d’estimar la llengua que havem heretat i volem transmetre a les generacions futures.
El Magnànim, amb la Revista Valenciana de Filologia dirigida per Vicent J. Escartí, vol fer explícita la voluntat de divulgació d’investigacions rigoroses sobre el passat i el present literari, lingüístic i cultural de les valencianes i els valencians.
