‘Rituals’, una nova mirada a la cultura festiva
Rituals,una revista anual per a analitzar i celebrar la cultura festiva valenciana, des de tres eixos clau: l'associacionisme festiu autogestionat, la investigació política i la gestió i política cultural festiva.
La revista naix amb motiu d'analitzar amb perspectiva el que ha suposat la festa per als valencians, el seu moment actual i com evolucionarà. Tot això es fa a través d'una anàlisi en tres actes (que es mostren a continuació) amb motiu de navegar entre les pàgines de Rituals, ordenadament.
Associacionisme
Els tres directors i coordinadors de la revista: Gil Manuel Hernández, Josep Lluis Marin i José Martínez Tormo es “associen”, a la fi del 2021, amb la idea de celebrar i publicar sobre la festa. En aqueix moment les mascaretes estaven a l'ordre del dia, sorgien les festes clandestines i la necessitat d'explotar i anar més enllà era imminent: “En aquest moment ens plantegem quin era el repte de la festa, com a part de la societat que es desembolica amb aquesta”, compte Hernández, que deu part de la idea gràcies al “tancament”. Després d'ajuntar-se amb els seus socis, decideix crear Rituals, una revista anual per a aprofundir en les festes del País Valencià, des de les comarques del nord fins a les del sud: “Busquem una representativitat de tots els territoris, abordada des de la trajectòria d'aquells que viuen la festa en les seues pròpies carns”
Investigació
Amb un ampli consell de redacció i assessor, en Rituals aconsegueixen encapsular, en 116 pàgines, la “celebració social” en totes les seues variants. Reportatges, cròniques i ressenyes fan un repàs de la festa en tota mena de situacions: “Festes en guerres, en pandèmia, en una onada de calor, en inundacions… fins i tot en la guerra”, relata Hernández, “al final la idea és que convisquen tot tipus de peces que ens permeten reflexionar sobre el passat de la festa, el present i amb retrospectiva de futur”. Per a això es compta amb perfils únics, com el de la presidenta de la Va unir d’Entitats Festeres de Moros i Cristians, Pepa Prats, que analitza la seua situació de primera mà. També s'aborden temes com la patrimonialització de la festa (per Consuelo Matamoros) o la relació entre festa, conflicte i confinament (vist des dels ulls de Josep Fornés). Hernández explica que les veus expertes són claus per a aquesta publicació, i que es precisa sempre de diverses perspectives per a comprendre la “imatge completa”.
Gestió
Perquè tot això quede enllaçat (i bonic), el disseny és a càrrec de Iban Ramón, director d'art de la publicació. La seua labor és la d'introduir, dins de les revetles que succeeixen entre les pàgines, il·lustracions de grans artistes com Escif i Antonio Ballesteros. La peculiaritat en aquesta publicació és que les il·lustracions són continguts per se, no “complements” de la revista: “Hi ha una intenció de crear un to general des del punt de vista del disseny com a trencador”, aclareix Ramón, que afig que ho fa per a posicionar el tema de la cultura en “l'avantguarda de la modernitat”. I per a fer aquest recorregut més agradable, es cuiden també detalls com el tacte del paper segons temàtica: “Hi ha un estudi propi del paper, segons cada contingut”, revela el dissenyador, “es combinen diferents textures i tactes de paper per cada història”. Un detall tàctil que no es pot transmetre a través de la pantalla, però que reactiva la intenció de la lectura… igual que aquest text motiva cap a la festa, per a mobilitzar la “aturada sentimental” post-pandèmic de la cultura festera.
