A la recerca dels orígens. El passat iber en l'imaginari col·lectiu valencià

    • Data:05-12-2018
    A la recerca dels orígens. El passat iber en l'imaginari col·lectiu valencià

    «Els valencians actuals sabem molt més dels egipcis o dels gals que dels ibers»

    La Institució Alfons el Magnànim acaba de publicar l’assaig A la recerca dels orígens. Els passat iber en l’imaginari col·lectiu valencià, escrit per l’arqueòleg Tono Vizcaíno (València 1985) un títol que busca, des d’una vessant innovadora, donar resposta a quina és la percepció que té la societat actual sobre la cultura ibera, analitza el seu impacte en altres àmbits, com el del periodisme, la política o la educació al mateix temps que fa una autocrítica sobre el paper que han jugat els arqueòlegs en eixa visió contemporània. El llibre es presentarà el dia 11 de desembre en el Centre del Carme Cultura Contemporània de València i, a banda de l’autor, participarà també la catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València, Carme Aranegui.

    Tono, per què un llibre sobre els ibers en una col·lecció d’Història Contemporània?

    La qüestió és que és un llibre sobre els ibers però que no en parla com a cultura arqueològica sinó sobre com la societat actual valenciana, percep i utilitza el passat iber, d’ahí que entre en una col·lecció d’Història Contemporània, perquè és com des del present veiem el passat dels ibers.

    I els valencians actuals coneixem als ibers o creus que se li dóna més importància a altres cultures antigues més llunyanes, com per exemple els egipcis?

    Sí, són grans desconeguts. De fet amb l’estudi vaig adonar-me’n que realment tenim una idea un poc difusa del que són els ibers. Tenim algunes idees molt bàsiques que tenen més a veure amb la identitat que amb el coneixement real, és a dir, entenem que els ibers són com els primers valencians o els primers espanyols, depèn de la mirada, que eren primitius, que eren guerrers... però en realitat això té molt a veure amb com s’han presentat tradicionalment per part de la historiografia. Moltes voltes el coneixement arqueològic no ha transcendit, aleshores tenim més estereotips descartats des de l’arqueologia que un coneixement real. N’hi ha una certa confusió.

    "El franquisme inicialment va negar els ibers"
    Tenim la sensació de que el franquisme va utilitzar els ibers per a fonamentar la identitat espanyola...

    Sí. N’hi han dos fases: la primera fase del franquisme, que és quan està la Falange prenent el poder, curiosament va haver una negació dels ibers, és a dir, es va considerar que tota Espanya havia sigut celta i que els ibers simplement eren una versió dels celtes però mediterranis. El franquisme inicialment va negar els ibers.

    Era la fase germanòfila.

    Sí, clar perquè del que es tractava era de buscar el vincle entre Espanya i Alemanya, dient que n’hi havia un passat celta en tota la Península Ibèrica com una manera de teixir l’amistat amb l’Alemanya nazi. Però a mesura que la Falange va perdre pes i va pujar el nacionalcatolicisme se va recuperar la idea tradicional de que a Espanya estaven els ibers, els celtes i els celtibers. I eixe va ser el fil de recuperar els ibers com a origen d’Espanya, de la nació, etc. Però el franquisme no va ser el primer en utilitzar el passat iber, ja des de finals del segle XIX i principis del XX, la Renaixença per exemple, o el regionalisme valencià, el va utilitzar.

    I com va utilitzar la Renaixença als ibers?

    Hem de pensar que la cultura ibèrica des del punt de vista de l’arqueologia se descobreix recentment, a finals del segle XIX. Quan se descobreix la Dama d’Elx se confirma que esta i altres escultures que s’havien trobat fins al moment són ibers, però fins a eixe moment es consideraven que eren visigots, egipcis... no estava clar. I allò va coincidir amb l’època de la Renaixença i el regionalisme valencià. De la mateixa manera que el regionalisme valencià estava defensant la identitat valenciana, els ibers vingueren molt bé perquè va ser una manera de dir que que l’esplendor valencià ja venia de feia molt de temps. No era Jaume I només qui havia creat el regne de València sinó que ja els ibers valencians eren els més desenvolupats de tots perquè les mostres d’art més importants que se coneixien estaven en territori valencià. Això va ser una excusa per dir que nosaltres som el “Levante feliz”.

    "L'ús que d'ells va fer el franquisme ha generat un cert rebuig
    cap als ibers entre el nacionalisme valencia"

    I a partir de la Transició, quina postura adopta el nacionalisme valencià respecte als ibers?

    Eixa és una de les qüestions que sorgeixen perquè jo m’he centrat sobretot en estudiar la construcció des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia fins a l’actualitat: com s’han utilitzat els ibers políticament, per part dels mitjans de comunicació i quina és la percepció que té la societat. És cert que n’hi ha hagut al llarg de tot este procés d’autonomia una voluntat per part de l’Administració de fomentar el coneixement dels ibers i de construir eixa identificació entre els valencians i els ibers però és cert que la cultura ibèrica té tot eixa trajectòria o vinculació amb l’espanyolisme, aleshores jo crec que des del nacionalisme valencià ha hagut un cert rebuig en part. Sí que el nacionalisme ha buscat la identificació amb el passat ibèric, però a la millor els referents no han sigut els mateixos, per exemple, s’ha utilitzat més el Guerrer de Moixent que la Dama d’Elx, perquè la Dama si que té un vincle molt fort amb l’espanyolisme mentre que el Guerrer de Moixent ha quedat com una cosa més valenciana. Per tant el nacionalisme no ha renunciat als ibers perquè forma part de la història, però si que ha buscat un discurs diferent. El regionalisme, per exemple, ha buscat fins i tot la identificació entre la llengua ibèrica i el valencià. Tots sabem allò de que els ibers ja parlaven valencià, que no és una proposta nova sinó que ja entre el segle XIX i principis del XX se deia. En canvi el nacionalisme valencià no ha defensat eixe tipus de posicionament. S’ha utilitzat però els referents i els discursos han sigut diferents.

    Abans ibers que catalans, no?

    Sí, es un poc eixa línia. De fet és curiós perquè durant la Renaixença es presentava el territori valencià com el territori on la cultura ibèrica havia assolit cotes més altes de desenvolupament mentre que Catalunya era més grega. Com que estava Empúries, es considerava que estava més "contaminada" pels grecs i Andalusia i Múrcia pels púnics, i aleshores era com dir "ací al territori valencià som els ibers de veritat. Totes les grans obres ibèriques són valencianes". Clar, això es pensava en un moment concret, a principis del segle XX, però l'arqueologia ha avançat molt, i hui els referents escultòrics són impressionants en Andalusia ara no se diria que els millors exponents estan en València.

    No creus que els llibres de texts que estudien els xiquets valencians parlen molt poc dels ibers?

    Sí, parlen poquíssim, de fet, jo vaig fer una anàlisi dels llibres i la referència als ibers ocupa un paràgraf i sempre forma part d'algun capítol més general quan es parla dels romans, dels grecs o dels fenicis. N'hi ha molt poca informació. Es busquen més els referents romans o grecs, fins i tots els egipcis o de Mesopotàmia, que els ibers que són com una cosa més residual.

    Com has organitzat tota aquesta informació?

    El llibre té tres parts. Hi ha un bloc que parla dels precedents, com s'ha utilitzat el passat iber des del segle XVI fins als anys 70i després ja passem a l'anàlisi dels últims trenta anys. S’analitzen els mitjans de comunicació, els còmics, els llibres de text, llibres de divulgació i fins i tot els museus i jaciments, perquè moltes voltes hem de fer autocrítica i veure quin missatge estem donant des dels espais arqueològics. I l'altre pilar són les percepcions. L’ estudi de preguntar pel carrer quina imatge tenim dels ibers i on els situem en el territori és important, és a dir, no només què n’hi ha als llibres de text, sinó quina és la presència dels ibers als mitjans o formats culturals i ens trobem que és mínima: no hi han pel·lícules sobres els ibers, ni sèries de televisió, llibres de divulgació, còmics, novel·les... i si ho compares amb el món romà o grec, clarament els ibers eixen perdent...

    "L'arqueologia ha funcionat de vegades com
    un gremi massa tancat que cal obrir a la societat"

    I què hauriem de fer sobre aquesta qüestió?

    Crec que nosaltres des de l'arqueologia tenim una responsabilitat i és que no hem sabut "vendre" bé als ibers. Sí que és de veres que en 1997 va haver una exposició molt gran, que es deia Els ibers, prínceps d'Occident -una de les comissàries va ser Carmen Aranegui, que presentarà el llibre- que es va fer a Barcelona (perquè ací a València no es va voler fer) i va anar a París i després a a Bonn i va generar un gran impacte, no només a Espanya, sinó també a Europa. Eixe va ser el moment que va millorar la seua consideració, els ibers es van situar com una cultura desenvolupada, als nivells dels etruscos i altres pobles, i va ser un moment de gran impacte, una fita, però a partir d'eixe moment ha anat baixant l'interés. Igual caldria fer una altra exposició de gran format, però no només això, perquè les exposicions arriben a qui arriben. Fa falta la implicació als mitjans de comunicació dels qui tenim més informació però òbviament els ibers no tenen un element d'impacte com els egipcis amb les piràmides o els grecs amb el Partenon, però tenen coses molt interessants, al final jo crec que falta comunicació, falta que nosaltres posem també de la nostra part.

    Quins projectes d'investigació tens per al futur?

    Ara en gener em vaig a Roma, sis mesos, a l'Acadèmia d'Espanya, que pertany al Ministeri d'Assumptes Exteriors, i allí desenvoluparé una investigació que va en aquesta línia, no sobre els ibers sinó sobre els romans, sobre com s'utilitza el passat romà en la ciutat de Roma, és a dir, com s'utilitzen els noms i els símbols antics en les tendes, als noms dels carrers, les estàtues que hi ha als carrers. Quin és el pes que té el passat en el present. I després la meua idea és continuar en la recerca, encara que paral·lelament jo vaig fent coses de gestió de patrimoni.

    És un enfocament innnovador?

    Mai no s'havia fet un llibre sobre els ibers des d'aquesta perspectiva. Llibres sobre els ibers hi han molts, però no s'havia mirat els ibers des de l'òptica del present, sinó com una cultura arqueològica. En eixe sentit sí que és innovador, estudia com el passat ibèric s'entén en l'actualitat i com s'utilitza amb finalitats polítiques, econòmiques, identitàries... Fins ara com a molt s'havia estudiat com s'havia utilitzat durant el franquisme, però el present sempre es deixava de banda.