Un assaig descriu la dura persecució de la Inquisició als gais en la Corona d'Aragó
La Institució Alfons el Magnànim publica 'Contra la estirpe de Sodoma', de Rafael Carrasco; un estudi sobre l'obsessió inquisitorial contra els homosexuals a València, Barcelona i Saragossa.
El director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Flor, subratlla que "el passat del Regne de València i de la Corona d'Aragó no està per a idealitzar-lo, sinó per a valorar-lo en la seua justa mesura". I afig que per aquesta raó des del Magnànim "s'encarreguen treballs d'alta divulgació amb el rigor necessari per a conéixer una realitat que no havia sigut prou atesa".
Aquest és, en gran part, l'objectiu de la publicació d'obres com Contra la estirpe de Sodoma, de Rafael Carrasco, dins de la col·lecció Estudis Universitaris (el número 182), un ambiciós estudi sobre la dura persecució que van patir els homosexuals en la Corona d'Aragó per part de la Inquisició. L'escriptor, professor emèrit de la la Universitat de Montpeller, ha sigut autor d'altres obres com La empresa imperial de Carlos V (2019), L’Espagne des validos (2009) o La famille Borgia. Histoire et légende (2013).
El sentiment de rebuig davant les relacions homosexuals públiques era habitual en l'època medieval i moderna i apareix constantment reflectit en les mentalitats populars i, per tant, les pràctiques homosexuals eren secretes i discretes. El llibre se centra en els únics territoris en els quals la Inquisició perseguia l'homosexualitat: Barcelona, València i Saragossa, capitals dels tres principals components de la Corona d'Aragó de la Península Ibèrica.
L'acció de la Inquisició contra les relacions entre homes —les dones brillen per la seua absència— no va ser impactant pel nombre de víctimes ni per la crueltat particular de les sentències, sinó per ser la sanció d'un tribunal que marcava amb un segell indeleble d'infàmia particular a tots els que passaven per les seues mans. Entre les víctimes, destaquen el clergat i el món del treball, mentre que la noblesa i les elits a penes apareixen. Sorprén el protagonisme dels joves, assetjats de mil maneres pels adults, davant els avanços dels quals cedien a canvi d'unes monedes o una mica de menjar en relacions pròximes a la prostitució marcades per una violència notable. Paradoxalment, aquestes relacions, en les quals estaven implicats nombrosos estrangers, sembla que eren tolerades fins a un cert punt si ocorrien sense publicitat ni escàndol, a pesar que, la figura del puta era objecte d'un rebuig violent.
Vicent Flor assenyala que una editorial pública valenciana "ha d'estar oberta en les investigacions de persecucions de minories de tot tipus en terres valencianes perquè ajuda a entendre les discriminacions actuals i pot contribuir a generar un clima de més gran respecte i de tolerància". Afig també que “l'edició d'assaig, a més de contribuir a millorar els nostres coneixements, compleix una funció social: donar a la ciutadania eines per a convertir la societat valenciana en un espai de convivència des de la diversitat”.
