«Viaje al centro de un agujero negro» - La frontera espaciotemporal de l'univers
Viaje al centro de un agujero negro és un excel·lent llibre de divulgació sobre els objectes més enigmàtics de l’univers en què vivim, els forats negres. Amb un llenguatge senzill, però de manera extraordinàriament apassionada, Iván Martí Vidal (investigador distingit de la Universitat de València dins del programa CIDEGENT de la Generalitat Valenciana) relata en sis concisos capítols la història de l’obtenció de la primera imatge directa de la regió on es troba la frontera de l’espai i el temps tal com els coneixem: els voltants d’un forat negre, l’interior del qual oculta una part de l’univers a la qual mai podrem tenir accés.
En paraules de l’autor, «la [llum processada de la] imatge que veu vostè prové de les regions més estranyes i desconegudes de l’Univers. […] Regions on la llum pot quedar atrapada per la força de la gravetat i on la matèria pot travessar una porta d’un únic sentit, cap a una regió desconnectada de la nostra realitat». Si després d’aquestes línies no s’ha quedat vostè amb ganes de llegir Viaje al centro de un agujero negro, no continue; no és per a vostè.
Els dos primers capítols estan plens d’estupendes preguntes i respostes sobre la teoria de la relativitat i sobre forats negres. Iván Martí Vidal ens explica els conceptes de la teoria d’Einstein que són necessaris per a entendre la resta del llibre. De propina, comprendrem algunes de les seues implicacions, com la paradoxa dels bessons (sovint explicada incorrectament), o ens quedarem bocabadats en entendre que no existeix un únic present, sinó que n’hi ha tants com observadors en l’univers. En els dos capítols següents, l’autor ens ajuda a entendre millor els enigmàtics forats negres («Si el temps es deté en l’horitzó de successos, com podrà finalment formar-se un forat negre?»), i ens parla dels dolls relativistes que generen. La resta de capítols del llibre relaten pròpiament la història i l’enorme esforç que va ser necessari per a obtenir la icònica imatge del forat negre supermassiu al centre de la galàxia Messier 87: començant per una senzilla explicació de la radiointerferometria, la tècnica que va permetre obtindre la imatge; continuant amb el paper fonamental d’ALMA, l’interferòmetre que es troba als turons d’Atacama, a Xile, i acabant amb una reflexió personal sobre quins altres estudis s’afrontaran amb l’Event Horizon Telescope (EHT) durant els anys vinents.
Iván Martí Vidal, expert mundialment reconegut en el camp de la radiointerferometria i de l’estudi de forats negres supermassius, va viure aquesta història en primera persona, com a membre i coordinador internacional del grup de polarimetria de l’EHT. Aquest fet amera tot el llibre, sobretot els últims capítols, i enganxen emocionalment el lector. Així mateix, el to amè de la redacció, esquitxada amb un fi humor, fan que la lectura del llibre siga àgil i molt entretinguda. L’obra només mostra una fórmula que, de ben segur, tots vostès ja coneixen: E = m c2. Tot això no lleva perquè siga d’un rigor científic exquisit. Sens dubte, profans i experts gaudiran enormement de la lectura d’aquest llibre. No us el perdeu.
