Victòria Maso i Xavi Sarrià parlen sobre les seues obres favorites des de la seua experiència personal
Dimarts passat 2 de maig, la Institució Alfons el Magnànim va organitzar la segona edició de Debats del Magnànim amb el títol «La Trobada artística. Parlem d’art amb Victòria Maso i Xavi Sarrià». L’acte va ser conduït per la coordinadora de l’Institut d’Humanitats del Magnànim, Anna Moner.
Tant Victòria Maso com Xavi Sarrià van triar cadascun tres obres artístiques de diferents èpoques per les quals senten una predilecció especial. Es tracta d’acostar-se a l’art des d’un punt de vista més emocional, en el qual cadascú conta per què han triat eixes obres i què signifiquen per a ells.
Victòria Maso, periodista, presentadora de les notícies del cap de setmana en la televisió d’À Punt i agent d’igualtat, va triar com a primera obra La ballarina basculant (ballarina verda) (1877-79), d’Edgar Degas, perquè en sa casa de Gandia tenia una làmina d’esta obra i per a ella evoca la presència de sa mare. Com a segona obra, trià la fotografia Miliciana republicana rebent instrucció en la platja (1936), de Gerda Taro, una imatge que conegué molt tard gràcies a la seua professió de periodista. La imatge li sembla molt cinematogràfica i hipnòtica, i parla de la infravaloració de les dones. La seua darrera obra seleccionada fon el Rijksmuseum d’Amsterdam (circa 1885), de l’arquitecte Pierre Cuypers, que li recorda la seua estada a Amsterdam quan la varen despatxar de Canal 9 i hagué d’anar-se’n a viure a esta ciutat, i com la seua filla hagué de fer un curs en neerlandés abans d’incorporar-se al nivell educatiu. Relaciona este edifici amb la importància de les llengües.
Xavi Sarrià és cantant, músic, guitarrista, escriptor, editor i membre fundador del grup Obrint Pas. Les tres obres seleccionades per Sarrià van ser Teresita (1943), de Manuela Ballester, perquè li interessa molt la història de les dones artistes que van patir l’exili després de la Guerra Civil; a més, Ballester es mantingué professionalment a l’ombra del seu marit, Josep Renau. La segona obra seleccionada fon Deixeu que rode la roda (1977), de Manuel Boix. Va explicar com descobrí este artista amb les portades dels discos i la música d’Al Tall. Finalment, la darrera obra triada per Sarrià fon els Banys de l’Almirall de València, una construcció del segle xiv. Ens parla de com un edifici en època cristiana es construeix a l’estil del període musulmà, i de com pervisqueren els costums i la cultura musulmana molts anys en l’època cristiana.
