Joan Navarro
Joan Navarro (Oliva, 1951) és poeta i traductor, i ha sigut professor de Filosofia.
Ha publicat els llibres següents:
– Grills esmolen ganivets a trenc de por (L’Estel, 1974). Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 1973).
– L’ou de la gallina fosca (Llibres del Mall, 1975)
– La plaqueta Vaixell de folls (Septimomiau, 1979)
– Coltell al cap. Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona 1981.
– Bardissa de foc (Llibres del Mall, 1981)
– La paüra dels crancs (Tres i Quatre, 1986)
– Drumcondra (novel·la, Eliseu Climent, 1991)
– Tria personal: 1973-1987 (Edicions de la Guerra, 1992)
– Magrana (2004). Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2005.
– Atlas (correspondència 2005-2007) (2008). Premi Generalitat Valenciana al llibre millor editat el 2008.
– A deslloc (2010) II Premi Carles Salvador de la Universitat Politècnica de València 2010.
– Grafies · Incisions (2010)
– El plom de l’ham (2014). LII Premi Ausiàs March de Gandia 2014.
– La nit transeünt, amb el pintor Pere Salinas (2019)
– O: Llibre d’hores (2014). Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2015.
– Llum cinabri / Calma tectònica, amb Lila Zemborain (2015)
– Magrana · Granada, amb traducció al castellà de Lola Andrés (2018)
– Líquens, amb Veronika Paulics (2023)
Ha traduït al català les obres següents:
– De Pier Paolo Pasolini, Amado mio (1986 i 2022) i Romàns (2024)
– D’Orides Fontela, Esfera. Una antologia (2010) i Poesia completa (2018)
– D’A. Moura, Després del diluvi i altres poemes (2013)
– De M. Colares, Vorejant el caos (2013)
– De Veronika Paulics, a pé/a peu (2018)
– De Peter Bichsel, Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter (2023)
– Amb O. Monsonís, Ossos de sípia, d’Eugenio Montale (1988 i 2021), Premi Cavall Verd de traducció poètica 1989, i Poemes a Beny, de F.T. Marinetti (2022)
Ha traduït al castellà les obres següents:
– De la poeta brasilera E. Andrade Buzzo, Notícias de ninguna parte (2009), Canción retráctil (2010) i Vário som/Variadoson (2012)
– Del poeta portugués João Rasteiro, A rose is a rose is a rose et coetera (2024)
Actualment treballa amb una correspondència poètica amb el poeta català Jordi Mas i prepara l’edició de la poesia completa de la italiana Antonia Pozzi. També és editor de la revista digital sèrieAlfa. art i literatura.
