Pasqual Mas
Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961, www.pasqualmas.es) és escriptor, catedràtic de Literatura i professor d’Escriptura Creativa i d’Espectacles de Carrer a la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València, respectivament.
Pasqual Mas és doctor en Filologia i autor d’una trentena d’estudis sobre literatura castellana i catalana publicats a Alemanya, Espanya, els Estats Units i França. Ha destacat en l’estudi del barroc amb La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío (1987), El mito de Edipo en la comedia barroca española. Alejandro Arboreda (1995), Academias y justas literarias en la Valencia barroca (1996), Poesia acadèmica valenciana del Barroc (1998), La representació de Misteri de Castelló (1999), Academias literarias valencianas del Barroco y diccionario de poetas y académicos (1999) i Justas valencianas barrocas (2009). També ha estudiat la literatura actual en Beltenebros de Antonio Muñoz Molina (2002) i ha rebut l’encàrrec de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua d’elaborar el manual Escriptors exiliats del 1939. L’últim exili valencià (2023).
Pasqual Mas ha aprofundit en l’obra poètica de Max Aub, de qui ha editat Antología traducida (1998), una bona part d’Obra completa. Poesía (2001) i Lamentos del Sinaí (2008), a més de l’assaig El universo poético de Max Aub (2017) i el Catálogo de manuscritos poéticos inéditos de Max Aub (2019).
Respecte al teatre de carrer, ha sigut col·laborador de Xarxa Teatre i director de la revista internacional de teatre Fiestacultura (1999-2011), i ha publicat Xarxa Teatre. Tradició, festa i teatralitat (1997), La calle del teatro (2006), El teatro de calle actual (2014) i Conversaciones de teatro (de calle) (2019).
En relació a l’escriptura creativa, és autor de Manual d’escriptura creativa (2012), Estratègies d’escriptura creativa (2013) i Escribir narrativa creativa (2014).
En el terreny creatiu, ha sigut distingit amb premis i guardons importants per les novel·les La confessió (1993), Salt en fals (1997), Pavana per a un home sense nom (1998), La cara oculta de la lluna (2001), Diva (2004), L’ombra del fènix (2010), Metròpoli (2012), Un miracle sense importància (2016) i La mundana comèdia (2022). En narrativa curta, destaca per Històries de la frontera (2008), Contracontes (2011), Tombatossals segle xxi (2014) i Amèrica, Amèrica (2019); i en poesia per Bitàcola (1986), Els mots comunicants (1994), Intermezzo (2000), Biblioteca de guerra (2002), Nòmada (2004), Perversió del tròpic (2006), Metralla (2011), Terra ocupada (2021), Geòrgiques (2022) i Paradís estrany (2024).
Una part de la seua obra s’ha traduït al castellà, el francés i el romanés.
