Pere Císcar
Pere Ciscar (Bellreguard, la Safor, 1975) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València amb la tesi La poesia catalana dels anys setanta al País Valencià. El primer Joan Navarro (1973-1989), i treballa com a professor de valencià en Secundària.
Ha escrit pròlegs i epílegs a obres de Joan Navarro, Salvador Jàfer, Josep Manuel Esteve, Marcos Ávila, Josep Vicent, i Pau i au. Escriu crítica regularment en Caràcters, Núvol, La Lectora i Sonograma Magazine, darrerament també en Ploma.cat, i només puntualment en El Temps, Caplletra,Reduccions i Quimera. Ha participat en obres col·lectives en congressos organitzats per la Mancomunitat de la Vall d’Albaida (sobre poesia eròtica postestellesiana), per l’AVL (sobre poesia valenciana dels 70 i sobre Marc Granell), per la UB i la UAB (sobre poesia mallorquina i valenciana dels 70) i per la UV (sobre el poema en prosa d’Estellés).
Com a poeta, ha participat en les difuntes revistes saforencovalencianes Albadís i Òxid, en la també difunta Mà d’Obra i en l’electrònica i viva SèrieAlfa. Ha publicat els poemaris següents: Ara és de(mà) (premi de Mislata, 2000), A plec dispers (2008), Anit sempre (2017) i Actual (Adia, 2024). Ha col·laborat en el catàleg Bio/s, d’Evarist Navarro. Ha estat inclòs, entre d’altres, en les antologies Poetes d’ara en homenatge a Ausiàs March, 62 poemes per l’Ovidi, Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual i Gandia capital literària. Volum II: Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna. Forma part amb Pau i au, i Josep Vicent del grup de recital poètic Comboi Deslíric.
