Ayer, las golondrinas

És una novel·la escrita al límit: de la biografia, de la passió, de la història, de l'existència. Perquè Pedro J. de la Peña s'hi ha deixat un tros d'ell, transcendeix gèneres per a convertir-se en una experiència narrativa insòlita dins del panorama actual de les nostres lletres. Hi assistim a l'esdevindre existencial, turbulent, apassionant, de Gustavo Adolfo Bécquer. Ara bé, no al del Bécquer arquetípic, de manual de literatura, sinó al d'un Bécquer desconegut, massa humà tal vegada, ple de contradiccions, ric en matisos. Com la vida mateixa. I Pedro J. de la Peña n'aborda la figura, el món, des d'una perspectiva audaç, enfrontant-se sense reserves a un mite poderós. Per això, prompte percebrà el lector la força narrativa, vital fins i tot, que subjau en cada línia. Perquè Ayer, las golondrinas és una novel·la comptada amb el mestratge d'un escriptor adobat en milanta batalles, de profundes arrels poètiques que confereixen a l'obra una atmosfera molt particular que, no obstant això, no impedeix que l'autor desplegue una prosa depurada i precisa com poques. De la conjunció dels anteriors elements no pot nàixer altra cosa que una obra que ens descobreix les llums i les ombres d'un Bécquer inèdit. I, potser, ens descobreix les llums i les ombres de la realitat. Al cap i a la fi, el costat fosc del cor.