Contra la estirpe de Sodoma

Rafael Carrasco (València, 1950) és professor emèrit de la universitat de Montpeller, on ocupà durant més de vint anys una càtedra de Literatura i Civilització de l'Espanya Clàssica, en la qual va desenvolupar una doble tasca de docència i investigació, alhora literària i històrica, a cavall entre França i Espanya. Deixant de banda les seues incursions en l'àmbit de la literatura del Segle d'Or espanyol, el seu principal centre d'interés ha sigut la història inquisitorial sota tots els seus aspectes, i particularment l'estudi de la persecució de les minories ètniques, religioses i sexuals durant l'època dels primers Àustries, amb el qual ha dedicat una atenció particular a l'assetjament a la comunitat morisca, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis, encara que també li han interessat qüestions més generals d'història política i social, així com l'escriptura de llibres dirigits a un públic menys especialitzat, com La empresa imperial de Carlos V (2019), L’Espagne des validos (2009) o La famille Borgia. Histoire et légende (2013).

Aquest llibre està dedicat a l'estudi de la persecució inquisitorial dels sodomites, que només va tindre lloc en els tribunals de la corona d'Aragó. La seua acció contra les relacions entre hòmens —les dones brillen per la seua absència— no va ser impactant pel nombre de víctimes ni per la crueltat particular de les sentències, sinó per ser la sanció d'un tribunal que marcava amb un segell indeleble d'infàmia particular tots els que passaven per les seues mans. Entre les víctimes, destaquen el clergat i el món del treball, mentres que la noblesa i les elits a penes apareixen. Sorprén el protagonisme dels xicons, assetjats de mil maneres pels adults, davant els avanços dels quals cedien a canvi d'unes monedes o alguna cosa de menjar en relacions pròximes a la prostitució marcades per una violència notable. Paradoxalment, aquestes relacions, en les quals estaven implicats nombrosos estrangers, sembla que eren tolerades fins a un cert punt si ocorrien sense publicitat ni escàndol, tot i que, al mateix temps, la figura del puto o el bardaix era objecte d'un rebuig violent.