El Pare Mulet (1624-1675)

Amb el pare Mulet es dóna la circumstància, paradoxal, de trobar-nos davant d'un personatge summament popular -fins i tot una revista satírica del XIX va portar el seu nom- i simultàniament davant un profund desconegut. Fins a la present edició, no existia una biografia fiable d'aquest dramaturg, si exceptuem algunes anotacions sobre la seua vida plenes d'inexactituds, xafarderies i llegendes, ni una edició de les seues Comèdies que no procedira de manuscrits molt corruptes o desvergonyidament manipulats i corregits.

Catedràtic d'Ètica de la nostra Universitat, la seua obra, majoritàriament escrita en valencià, és atrevida, graciosa i en ocasions agosaradament escatològica, el que li ha servit perquè li compararen amb el rector de Vallfogona o fins i tot Llombart el presentara com el Quevedo valencià; cosa exagerada, però que revela ben clarament l'interès que ha vingut despertant en alguns sectors, durant anys i, per descomptat, no resta interès, desimboltura i gràcia a unes comèdies concebudes per a ser rellegides des del primer vers, ni pintoresquisme a una vida molt d'acord amb la seua producció literària.

És aquesta la recuperació d'un autor, injustament oblidat, que usava el valencià en temps de Decadència i que va saber fer ziga-zaga als rigors de la Inquisició amb una astúcia molt xocant. Juntament a un detallat i minuciós estudi bibliogràfic, s'inclou en aquest volum l'edició filològica del romanç d'Hayferos i Melisendra i La Ynfanta tellerina i el Rei Matarot.

La vida de Mulet i la seua obra desperten en nosaltres la complicitat, el rebuig, l'admiració o la sorpresa, però més de tres segles després, a ningú no deixa indiferent.