¿El turismo es un gran invento?

La pandèmia i el gran confinament han tornat a posar de relleu tant la centralitat del turisme en el món contemporani com els conflictes i les incerteses que genera aquesta posició. Des del començament, aquesta pràctica ha servit com a vector de la modernitat contribuint a contraure i homogeneïtzar el planeta alhora que convidava perquè cada lloc fora una mica més diferent i ens espentava a posar-nos qüestions sobre la societat, la nació, el passat, els altres i, sobretot, nosaltres mateixos.

Aquest llibre nasqué de la constatació de l’emergència per part d’una sèrie d’especialistes, que, disseminats pel món (Alemanya, França, Suïssa, Espanya, Portugal i els Estats Units), s’interessaven per la història del turisme a Espanya. Els editors volíem reunir-los en un sol volum, amb la qual cosa connectàvem historiografies i temes que fins ara havien romàs estancs entre si, per a mostrar quant pot aportar l’estudi del turisme a la història i a la reflexió sobre alguns dels temes centrals del món contemporani: les identitats locals i nacionals, el gènere, les relacions internacionals, el medi ambient o l’emigració, i la integració dels habitants de les antigues colònies en les velles metròpolis, tot això des d’una perspectiva crítica davant del fenomen, en la qual no es busca trobar les claus de l’èxit turístic del país, sinó ampliar una història connectada i global en què Espanya ocupa, no sabem si afortunadament o desafortunadament, un lloc principal.

Jorge Villaverde és un historiador format en les Universitats de Valladolid, Montpeller, Madison-Wisconsin i l’Institut Universitari Europeu de Florència. Actualment és professor investigador ATER en Sorbonne Nouvelle (París) i membre associat del Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains (CRIMIC-Sorbonne Université) i del projecte internacional La España global. Las identidades españolas en perspectiva transnacional, 1780-1936 (Universitat Complutense de Madrid). Especialista en la construcció i la negociació d’imaginaris i identitats (trans)nacionals, s’interessa pels processos de patrimonialització, la història del turisme i les exposicions internacionals. Les seues darreres publicacions són Une approche imagologique du Sud : voyage et tourisme dans un empire informel, Crisol, 2020, y De un sol a otro: turismo e imagen exterior española (1914-1984), amb Ana Moreno Garrido, Ayer, 2019.

Ivanne Galant és doctora en Estudis Hispànics per les Universitats de Sorbonne Nouvelle i Grenoble amb la tesi Sevilla en las guías de viaje francesas y españolas (siglos xix y xx). És professora agrégée en la Universitat Sorbonne Paris Nord i membre del Centre de Recherche sur l’Espagne Contemporaine (CREC-Sorbonne Nouvelle) i del laboratori Pléiade (Sorbonne Paris Nord). Especialista en la intermedialitat de la promoció turística i la història del turisme, les seues darreres publicacions són: De «Todo bajo el sol» à «España es parte de ti» : 30 ans de spots de promotion touristique, Cahiers de Civilisation espagnole contemporaine, 2021, i «Spanish Civil War and Francoism for tourists: the history told in travel books», en Inter- and post-war tourism in Western Europe, 1916–1960, Palgrave, 2020. Du a terme amb Jorge Villaverde el projecte audiovisual Des hispanistes en voyage, una recol·lecció de testimonis d’hispanistes francesos sobre els seus primers viatges a Espanya, amb l’objectiu de fer una prosopografia de l’hispanisme i del paper del viatge en aquest.