Joan Baptista Basset

Baptista Basset és un dels personatges més desconeguts i alhora més importants de la història valenciana. La seua intervenció en alguns dels episodis més transcendentals del període transició entre la València foral i la Nova Planta va ser decisiva. D'extracció popular, soldat de fortuna i coneixedor de les tècniques militars més modernes de l'època, el seu desembarcament a la Marina el va convertir en el cabdill indiscutible dels camperols i les classes populars urbanes, fins l'extrem que per als "maulets" la seua figura serà més important que la del mateix arxiduc Carles.

Governant de fet del regne, la noble austracista o borbònica, es va enfrontar a ell des del primer moment, pel seu programa socialmente avançat i enemic de les càrregues senyorials. Acusat de tota mena d'excessos, va ser empresonat per ordre de Carles III, per al qual havia guanyat el regne, i només després de la desfeta d'Almansa li va ser retornada la llibertat, amb la impossible missió d'aturar l'avanç borbònic. Novament empresonat i conduït a Catalunya, s'hi va negar a acceptar la pau d'Utrecht i, amb molts altres valencians, va prosseguir la lluita fins la caiguda de Barcelona. Els vencedors, incomplint les condicions de pau, el van encadenar i conduir presoner al País Basc, fins que va poder escapar i marxar a la cort de Viena, on va morir.

La modernitat de Basset, la seua defensa dels drets populars fins i tot contra el mateix rei al qual servia, la seua fidelitat a una causa quan tot semblava perdut, fan que la vida d'aquest personatge siga digna d'una major atenció que aquella que ha tingut fins ara.