Josep Iborra. Quaderns (1980-2000)

Quaderns 1980-2000 és el cinquè volum de l’Obra literària de Josep Iborra, que publica la Institució Alfons el Magnànim. Es pot considerar, encara que només en part, com una continuació del Diari 1965-1977, aparegut el 2022. Està format per un recull de textos assagístics, d’extensió molt variable: des d’escrits molt breus, de vegades d’una concisió aforística, fins a assaigs molt desenvolupats, en la línia d’Inflexions i Breviari d’un bizantí .

A pesar del seu caràcter fragmentari i miscel·lani, tots ells estan relligats per la presència insistida d’una sèrie de motius que es reprenen i s’assagen una vegada i una altra des d’una altra perspectiva, amb ramificacions inesperades. Ara, això no es tradueix en una amplificació del text original, sinó, al contrari, en una intensificació. Per a Josep Iborra era millor una cala en profunditat, que no diluir l’operació de l’assaig en una exposició vagament sistemàtica. Era el tipus d’escriptura amb què es trobava més còmode.

La literatura constitueix el centre d’aquesta operació assagística. Al costat de notes de lectura sobre autors i llibres molt diversos —Kavafis, Ganivet, Pavese, Palàcios, Maragall, d’Ors, Txékhov, Gide, Dostoievski, Sciascia («un autor càlid, que em resulta simpàtic»)—, hi ha en aquest volum assaigs extensos, més desenvolupats i elaborats, com ara els que dedica a Kafka, Conrad, Canetti, Valéry o Rilke. El lector hi trobarà també panoràmiques generals d’alguns moments de la literatura europea.  Els apunts i observacions sobre les seues lectures es combinen i s’alternen amb els escrits en què reflexiona de manera més general sobre la literatura: la poesia moderna, la dificultat de definir la ficció literària, la justificació i les raons de la literatura, o la relació entre la narració oral i la novel·la.

Aquests Quaderns 1980-2000 seran seguits per un segon volum, que recollirà els quaderns fins al 2007 i alguns altres que, encara que no formen part d’aquest bloc, hi són estretament relacionats.

Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Catedràtic d’institut, va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums de crítica i assaig literaris: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014), L’estupor (2018) i Escrits sobre música d'un literat melòman (2025). L’any 2021, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació va iniciar la publicació de l’Obra literària de Josep Iborra, de la qual aquest és el cinquè volum. Els quatre primers són: Una literatura possible (2021, en dos volums), Diari 1965-1977 (2022) i El vici de la introspecció (2024).