La piel muda

Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa en Castellà 2022

Des d'un llit d'hospital on es troba enclaustrat després de patir un infart cerebral, el narrador de La piel muda, un descregut galerista, rememora el seu turbulent passat turmentat per la necessitat de donar un sentit al seu enclaustrament. Convertit en una espècie d'objecte llançat a l'abocador (de objet trouvé), només aspira a redimir-se a través de l'art, per la qual cosa concep el pla de convertir-se ell mateix en obra d'art, en l'objecte d'una esborronadora performance que ha de constituir la seua terrible venjança contra si mateix i contra el món. La piel muda és un relat sobre la banalitat de l'art, la banalitat de les relacions, la banalitat de la vida. Sobre el remordiment i la culpa sense la menor possibilitat d'expressió i els seus indirectes camins d'eixida.

Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960) ha publicat les novel·les El país de la lluvia (2004), Retrato del asesino en prácticas (2005), El prado de los milagros (2008), El tiempo imaginario (2014), Los Misterios (2015), Diario de un asesino melancólico (2017), Sacrificio, diario de un matarife (2019), En la cuneta (2019) i M de Venecia (2021).

També ha edita els llibres de contes El hígado de Shakespeare (2000), Dios es otra (2002), Los hábitos del azar (2009), amb el qual obtingué el Premio 'Setenil' al millor llibre de contes publicat a Espanya, 2010, Un momento, señor verdugo (2017) i El holocausto de las mascotas, que fou finalista del Premio Hispanoamericano de Cuentos 'Gabriel García Márquez' 2018.

Es també autor de deu llibres de poemes i diverses traduccions.