Revista Valenciana de Filologia 10. Segona època - 2026

Aquest número de la Revista Valenciana de Filologia conté un dossier titulat «Transmissió, usos i ressignificacions en el patrimoni cultural immaterial», que ha sigut coordinat pel professor Enric Olivares i està integrat per cinc estudis que analitzen tot tipus de pràctiques culturals i festes de carrer, com ara cavalcades, processons, danses i rituals religiosos i civils.

El primer article, de Juanma Ferrando Cuña, examina el quadern de camp que, entre l'agost de 1948 i el febrer de 1949, elaborà Dolores Sendra al llarg dèsset poblacions de la Marina Alta, on aconseguí reunir 174 exemples de melodies de la tradició valenciana.

El següent, dedicat a l'universal Misteri d'Elx, d'Hèctor Càmara-Sempere, s'ocupa de la nova concepció de la representació que impulsaren diversos intel·lectuals de finals del segle XIX i principis del XX; i que culminà en 2001 amb la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat que en realitzà la UNESCO.

El tercer estudi, de Maria Garganté, analitza la transformació que ha experimentat l'espai públic a la Ciutat Comtal, amb una especial atenció a festivitats com ara el Corpus Christi, les canonitzacions, beatificacions, entrades reials, cercaviles, balls...

A continuació, Montiel Seguí ens trasllada a Castelló de Rugat, a la comarca de la Vall d'Albaida, per a centrar-se en una cercavila certament popular: la dels fanalets elaborats amb melons d'Alger, que atorga identitat al municipi.

El dossier es tanca amb una interessantíssima aportació d'Enric Olivares que gira al voltant dels jocs de galeres i les batalles navals fingides. Unes representacions que sovint seguien la lògica de l'enfrontament entre moros i cristians i actuaven com a mecanismes de propaganda i legitimació del poder polític i religiós.

La secció Miscel·lània dona cabuda a set articles. En el primer, situat a l'època romàntica, Josep M. Domingo recupera i edita nou cartes que, a principis de la dècada dels anys 40 del segle xix, adreçà el poeta Joan Arolas a Joaquim Rubió i Ors, un dels pares de la Renaixença. Sense deixar aquella centúria, Xavier Granell ens endinsa en la trajectòria política de Constantí Llombart, un dels principals escriptors i activistes culturals valencians. L'article recorre fites de tanta transcendència com ara la insurrecció federal de 1869 i la revolució cantonal de 1873, per a realitzar una lectura del llegat llombartià des de la història del republicanisme.

En tercer lloc, Santi Vallés documenta la relació de parentiu familiar que va existir entre dos personatges centrals del valencianisme cultural contemporani: Fèlix Pizcueta Gallel (1837-1890), poeta, periodista, cronista de la ciutat de València i primer president de Lo Rat Penat; i Adolf Pizcueta Alfonso (1901-1989), un intel·lectual polifacètic que exercí com a periodista, polític, editor i promotor cultural.

D'altra banda, Cèsar Ferrandis realitza un complet recorregut pels avantpassats de Joan Fuster, amb una especial atenció a l'ideari i l'activitat del pare de l'assagista, Joan Baptista Fuster Seguí, cap visible del carlisme suecà i de la comarca.

Al seu torn, Immaculada Cerdà presenta una aproximació a la vida i l'obra de Francesc Almela i Vives —declarat Escriptor de l'Any per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua— a través de l'edició que, d'una selecció de la seua correspondència (1920-1967), ha portat a terme Josep Palomero.

A continuació, Elisa Tameni analitza la internacionalització de Vicent Andrés Estellés a través de les iniciatives cíviques i acadèmiques que, a propòsit de la celebració del centenari del seu naixement (1924-2024), es varen organitzar a Itàlia.

Finalment, Francesc J. Viadel i Nel·lo Pellisser analitzen i reflexionen sobre la irrupció del llibre com a format periodístic; i ausculten l'opinió d'autors i editors per tal de conéixer quines són les principals motivacions que els han portat a optar per aquest tipus de format.

La revista es tanca amb les ressenyes de nou llibres de gran transcendència: 1837-1977 La premsa valencianista, de Francesc-Andreu Martínez Gallego i Francesc-Tomàs Martínez Sanchis; Contra la llengua dels valencians, de Vicent Flor; Amb la claror del verb, de diversos autors/es; Memòries d'un vagó de ferrocarril, d'Antoni Martí; Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura, de Rafael Beltran; El somni més ambiciós. L'Editorial Selecta i la recuperació de lectors, de Mireia Sopena; Els privilegis de Morella (1225-1395). Edició crítica, de Joaquim Dolz; Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià, de Josep Daniel Climent; i Cent anys d'un poeta europeu. Lectures crítiques sobre Vicent Andrés Estellés, de diverses autores i autors.