Sant Vicent Ferrer en la historiografia, la literatura, l'hagiografia i l'espiritualitat al segle XV

El dominic valencià Vicent Ferrer (c. 1350-1419) —un dels valencians més universals—, teòleg prestigiós, conseller de prínceps i predicador infatigable, és una figura central en la història política, cultural i religiosa de l'Occident europeu en un moment de greus trasbalsos socials —en part provocats per la persistència de la pesta negra—, de conflictes bèl·lics aguts —eternitzats en la guerra dels Cent Anys—, i de crisi profunda de l'estructura institucional i intel·lectual de l'Església llatina —ben reflectida en l'anomenat cisma d'Occident.

El llibre que el lector té a les seues mans i les il·lustracions que l'acompanyen intenten reflectir les diferents visions que van donar de mestre Vicent Ferrer els seus coetanis, tant des del punt de vista de la historiografia, la cronística i la literatura com des de la perspectiva hagiogràfica i de la història de l'espiritualitat. Els testimoniatges adduïts procedeixen dels diversos països de l'Europa occidental en què el sant valencià desplegà la seua tasca missionera i les seues gestions a favor de l'entesa social i política. Així podem llegir les evocacions de què és objecte mestre Vicent Ferrer en obres literàries com la Disputade l'ase, d'Anselm Turmeda, l'Espill, de Jaume Roig, el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, els Sonetos hechos al itálico modo, del marqués de Santillana, o el Cancionero de Baena.

Tanca el llibre l'edició de les hagiografies de sant Vicent Ferrer (1510) i de santa Caterina de Siena (1499) escrites per Miquel Peres.