Valencia puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525)

A la fi de l'Edat Mitjana, València es va convertir en un dels primers ports de la Mediterrània. Aquest llibre recorre les etapes d'aquesta ascensió des de principis del segle XV fins a la crisi final de la societat medieval valenciana. Els vaixells, les tripulacions, el món equívoc del port, són minuciosament reconstruïts, al costat dels aspectes més tècnics referents a l'organització i modalitats del tràfic marítim. Aquest ambient de la gent de mar es col·loca en el context més ampli d'una societat medieval. Les activitats marítimes no són sinó el resultat d'una producció terrestre, realitzada a València mateix i en ultramar, a Itàlia i al Magrib. El món camperol, la societat fragmentada dels artesans, els ambients de comerciants i especuladors, el clergat i la noblesa, són ressuscitats en la tercera part mitjançant un profund buidatge dels arxius de l'Estat i de les col·leccions notarials de València, Madrid, Lisboa i Roma. S'assisteix ací a l'evolució de les mentalitats i les ideologies dels diversos estaments de la societat, a mesura que les condicions de la vida material es van modificant. El joc de les interaccions es fa encara més complex pel fet que hi ha importants minories. Els musulmans constitueixen el pont amb el passat àrab, els jueus i "conversos" són presents per tot arreu, mentre alemanys i italians completen aquest quadre cosmopolita en què tampoc falten francesos, bretons, flamencs, anglesos ni grecs i altres llevantins. Retrat d'una ciutat amb els seus èxits i els seus fracassos, aquest llibre és també l'estudi del funcionament d'una societat medieval en un medi mercantil.