“El que busquem és mostrar els valors que tenim als pobles de la Vall d’Albaida”

    “El que busquem és mostrar els valors que tenim als pobles de la Vall d’Albaida”

    Aquest divendres s'ha presentat el llibre Panses a l’ombria del Benicadell, obra de Carlos V. Fuster Montagud. A l’acte han intervingut Josep M. Climent (regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Montixelvo), Casimir Romero (IEVA) i M. Josep Amigó (Diputació de València i Institució Alfons el Magnànim).

    Al començament de la presentació, per part de l’Ajuntament de Montixelvo, Josep M. Climent ha explicat que “la pansa ha sigut el motor econòmic del nostre poble, i és un honor poder presentar aquest llibre que parla de la nostra forma de viure durant aquella època. Hui hauríem d’estar celebrant la vespra de la nostra festa, però podem alegrar-nos de poder celebrar un acte cultural com aquest”.

    M. Josep Amigó, tot just abans de donar pas a Carlos V. Fuster, apuntava que “malauradament, la recerca dels nous cultius i l’èxode de moltes generacions a pobles més grans han ficat en perill el procés de producció de la pansa. Un procés que gran part de gent de la comarca desconeix i no deixa de ser una part de la nostra memòria col·lectiva com a país. A qui diu que els llibres no aprofiten per a res podem contestar-li que serveixen per a poder reclamar la dignitat dels nostres avantpassats i del llegat que ens van regalar, que no és poca cosa”.

    Al seu torn, Carlos V. Fuster ha començat la presentació del llibre explicant que “jo no m’he inventat res, únicament he reunit el que ha anat contant-me gent dels pobles, les seues històries. El nom del llibre es deu a la intenció de vincular-lo amb els pobles que es troben a l’ombria del Benicadell. En el llibre hem intentat un llibre acadèmic al mateix temps que divulgatiu i didàctic. Aquesta publicació està conformada pel pròleg i una sèrie d’apartats que parlen de la pansa, tot i que hem volgut centrar-se en larquitectura. Als agraïments trobareu moltíssima gent perquè hem contat amb l’ajuda de moltíssimes persones, però aquest treball està dedicat a Casimir perquè ha sigut el tutor que ha fet possible tot açò.