L'ofici que em furtaren, l'última publicació del Magnànim
L'escriptor, Vicent Ventura, ens proporciona en aquest breu llibre una visió sincera, coherent i documentada de les dinàmiques econòmiques, demogràfiques, polítiques i culturals, en el sentit més antropològic de l'expressió, que van determinar la societat valenciana entre el desenvolupisme franquista de finals de la dècada dels cinquanta i els inicis de la dècada dels huitanta del segle xx. És una crònica, un treball periodístic escrit des d'una perspectiva eminentment crítica amb el relat més arrelat en la societat valenciana.
El nou volum, L'ofici que em furtaren. La transició amb ulls de periodista de la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, pertany a la col·lecció Debats, i conté un pròleg de Francesc Bayarri Moreno.
El llibre participa tant de l'anàlisi del gran periodista econòmic i analista social que era Vicent Ventura com del testimoni directe del participe dels fets que narra i estudia, eixa doble dimensió analítica i biogràfica li dona a aquest volum un ventall de lectures que fa del mateix una eina de coneixement del període tractat necessària des de diverses perspectives de la història i la ciència social i un llibre de gran interés per al lector/a preocupat/da pel passat i el present de la nostra societat.
Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924 - València, 1998) fou un polític i periodista valencià. La vida política de Ventura s’inicia dintre de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET-JONS) organització que abandonà, influït per les posicions dissidents de Dionisio Ridruejo. El 1962 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV). El mateix any participà en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic, de resultes del qual s’exilià establint-se a París durant un any. El 1964 torna a València, sent confinat temporalment a Dénia. Davant la impossibilitat d’exercir el periodisme, funda l’agència de publicitat Publipress. A partir de 1966 començà a fer col·laboracions amb la premsa valenciana (Levante, on ja havia escrit a finals dels anys quaranta) i forana; La Vanguardia, Madrid, Informaciones, Avui i Serra d’Or. Va destacar en el periodisme econòmic col·laborant amb la revista especialitzada Valencia fruits. Participà en la constitució del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) on va militar entre 1974 i 1978. El 1983 es vincula al partit Unitat del Poble Valencià (UPV). El 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València i dos anys després la Creu de Sant Jordi. De la seua producció escrita destaca Política per a un país (1977).
