Ramon Muntaner escrigué la seua crònica a les Cases de Bàrcena
Tradicionalment s’ha associat la figura del famós cronista medieval Ramon Muntaner a la localitat de Xirivella, a l’Horta Sud, però una recent investigació demostra que, amb tota probabilitat, la Xirivella que posseí era una alqueria situada en l’actual terme de les Cases de Bàrcena, una pedania de la Ciutat de València, a l’Horta Nord.
Les paraules de l’aventurer, mariner i mercader de Peralada Ramon Muntaner (1276-1336), protagonista en primera persona de les gestes dels almogàvers a l’Imperi Bizantí, foren clares: escrigué la seua crònica, entre 1325 i 1328 quan era ciutadà del Cap i Casal, «estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la orta de València». Però estes paraules tan precises, és a dir, que era una alqueria de la seua propietat, una casa de camp amb terrenys de cultiu, i tenia per nom Xilvella –un topònim que a partir del segle XVII derivaria a Xirivella–, a l’horta de la ciutat de València, serien malinterpretades unes generacions més tard, provocant un enigma històric que pareix haver arribat a la seua fi.
La solució a eixos evidents desajustos era una altra, i és que en època del cronista existí una altra Xirivella, a l’Horta Nord, que encaixa perfectament amb el seu relat i que hagué de ser l’alqueria que ell mateix posseí. Segons es mostra al llibre De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell(Magnànim), sabem que en època musulmana Xilvella al-Xarquia era una menuda horta de 12 hectàrees de regadiu amb unes poques cases al voltant que se situava entre els llogarets de Carraixet al sud, és a dir, el que després seria Bonrepòs, i Macarella al nord, que es mantingué com a nucli de població durant els segles XIII i XIV, encara que més tard desaparegué donant lloc a una gran partida rural propera al terme de Foios, segons mostren nombrosos documents històrics. És a dir, era la Xilvella al-Xarquia de l’Horta Nord, on devien posseir una alqueria unifamiliar
Podeu trobar la publicació de La Crònica. Ramón Muntaner. (Volums I-II), coordinada per Vicent Josep Escartí, al catàleg del Magnànim.
