Ausiàs March. Poesies

Ausiàs March degué nàixer al voltant del 1397, probablement a Gandia. Al Servei d'Alfons el Magnànim participà en diverses campanyes militars a terres italianes (Sardenya i Còrsega), el 1420. El 1424 tornà a participar en una altra expedició militar, ara contra els pirates del nord d'Àfrica, i ja no tenim constància que Ausiàs servís de bell nou el seu rei com a guerrer. Alfons V li concedí una àmplia jurisdicció al seu feu de Beniarjó i a les alqueries de Pardines i Vernissa; per altra banda, abans de 1425 fou nomenat «falconer major de la casa del senyor rei», I S Ocupà de les instal-lacions règies de l'Albufera, on el monarca tenia disposat tot el necessari per a ensinistrar falcons i gossos de caça. El 1437, quan ja devia comptar uns quaranta anys, Ausiàs es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanch, la qual morí dos anys més tard, i el 1443 el nostre poeta es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, que moriria el 1454, probablement a València, on s'havien traslladat el 1450. El 3 de març de 1459 moria Ausiàs March a la seua casa del carrer de Cabillers d'aquesta ciutat. El conjunt de la producció ausiasmarquiana representa una gran passa endavant per a la poesia del seu temps, ja que s allunya dels models de la poesia occitana —tant formalment com tematicament i lingüísticament-, que encara eren considerats com els més «desitjables» entre els versificadors del XV i que encara havien donat representants com Jordi de Sant Jordi a la mateixa València. D'altra banda, l'experiència poètica que constitueix la seua obra assoleix un alt grau d'originalitat en tant que s'humanitza i es fa més personal, més íntima, i reflecteix, encara que fragmentàriament como ho fa tota literatura- la seua trajectòria existencial Tot plegat, Ausiàs March supera els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s'acosta a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les «novetats» de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu encara palés medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l'èxit que tingué ja l'obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues preferències «modernes»