Carles Salvador. Poesia

L'aportació de Carles Salvador (1893-1955) a la poesia valenciana del segle XX és una de les més sòlides i singulars i també de les més extenses: divuit títols, entre publicats i inèdits, dels quals se n'apleguen cinc en el present volum.

El poeta introduí en 1928 l'avantguardisme, moviment poètic renovador que concità l'oposició dels sectors més retardataris i encarcarats del món literari valencià. Llibres com Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes dels llavis (1934), acreditaren ràpidament la personalitat de Carles Salvador com a autor d'una poesia digna de parangonar-se amb la millor que aleshores s'escrivia en la península. Una poesia nascuda d'una tensió amorosa, resolta amb una imatgeria llampant de primera qualitat. El poeta esplaia el seu sensualisme, d'un clar origen mediterrani, amb plenitud vital i voluptat carnal.

Posteriorment, Carles Salvador, tot recreant formes de la tradició popularista valenciana, en llibres com Nadal, flor cordial (1943) i Veles i gavines (1948), sotmeté la seua poesia a un procés de depuració, oscil·lant entre la consagració del furor amorós i l'evanescència lírica, emmotlant-les en versos de nisssaga ausiasmarquiana en El goig i el turment (1945) i El fang i l'esperit (1952), que són els cims de la seua introspecció.