El vicario

El Vicario (1905), la primera novel·la de Ciges Aparicio, és un distanciat manifest literari del 98, on coexisteixen crepuscularisme i energia, fins a culminar amb la simbòlica victimització de l'intel·lectual-protagonista, a mans de la plebs irredempta. Com en altres novel·les innovadores de la seua època, a El Vicario es posa de manifest la recerca de formes més complexes per a plasmar una moderna literatura d'idees que, superant el rígid model de la novel·la-assaig regeneracionista, i l'anecdotisme de la novel·la de costums polítics, poguera sintetitzar materials argumentals i ideològics molt heterogenis, amb una prosa de qualitat basada en el ritme narratiu, l'el·lipsi i la suggestió, sense prescindir d'una certa ironia amb rivets satírics.