Festes, rituals i creences. Temes d'etnografia valenciana. (Volum IV)

No és difícil imaginar la preexistència de rituals arcaics rere la "gran foguera" de Canals, els pelegrins de les Useres, els "dimonis de la Balma", els "locos de Jalance" o la Moma i els Set Pecats Capitals de la processó del Corpus de la ciutat de València. Embriagats per l'efervescència de la festa, és prou deixar-se seduir per les suposades virtualitats hermenèutiques d'un obscur i tel·luric inconscient col·lectiu. La fantasia es desborda, i d'ací d'allà broten sense dificultat cultes pagans, arrels ancestrals, i un retorn màgic a la matriu originària de la nostra contaminada existència quotidiana. Però una renúncia a l'exercici de la raó crítica i un salt en el buit precedeixen aquesta visió al·lucinada de la cultura popular.

Més enllà del reduccionisme floklòric i del romanticisme populista, aquest estudi de la religió popular al Pais Valencià pretén abordar els rituals i les creences tradicionals des de la perspectiva de la història social de les mentalitats. Una mirada històrica que ha incorporat al seu bagatge metodològic l'instrumental de la antropologia social i cultural. Això implica que la religió popular s'entén ací com un producte social datat en el temps, el sentit del qual es descobreix no tant en les formulacions credencials i dogmàtiques com en les actituds i els comportaments.

La religió popular és eminentment pràctica. Tant en els seus modes d'expressió com en els seus objectius. I el seu significat només es pot aprehendre a la llum de les necessitats i de les activitats primordials de les classes populars, és a dir, en relació a una economia i una estructura social. Ací es tracta de Moros i Cristians, de patrons i festes majors, de Marededéus, de devocions i sants terapeutes, de rogatives, conjurs i romeries, de processons, símbols i rituals, de tota una cultura popular avui desapareguda o folkloritzada que ens parla d'un temps i d'una vida social i que en ells -només en ells- adquireix el seu sentit "autèntic".