Tu lumbre ajena

María Sanz (Sevilla, 1956) cultiva la poesia des de l'adolescència, s'afirma tal vocació en 1981, data en què apareix publicat el seu primer llibre. A partir de llavors, més d'una quinzena d'obres componen la seua producció lírica, amb títols com Cenáculo vinciano y otros escorzos (1985), Aquí quema la niebla (1986), Contemplaciones (1988), Jardines de Murillo (1989), Aves de paso (1991), Vivir por dentro (1992), Desde noviembre (1992), Paseo de los magnolios (1995), Tanto vales (1996), A cierta altura (1998), Domus aurea (1999) y Aria secreta (2001), editats tots gràcies a l'obtenció de diversos premis, entre els quals destaquen el Ricardo Molina, Carmen Conde, Cáceres, Castilla-la Mancha, Leonor, Vicente Aleixandre, Tiflos, Rosalía de Castro, Manuel Alcántara, Ciudad de Torrevieja, San Lesmes Abad, Ciudad de San Fernando, etc. Igualment, el Ministeri de Cultura li atorga en 1994 una beca d'ajuda a la creació. Algunes mostres de la seua poesia s'han traduït a polonés, anglés, italià, romanés, portugués, francés i braille.

Tu lumbre ajena és un reconeixement assenyalat, entre irònic i trist, a diferents llocs, autors, obres artístiques i musicals, i fins i tot a l'home, la significació del qual il·lumina des de sempre a María Sanz, així com l'obert desig de fer seues tals obres que estan, òbviament, fora del marc de la seua creativitat.