Juan B. Puig Crespo, maestro y político socialista de la primera mitad del siglo XX

    • Fecha:20-01-2023
    Juan B. Puig Crespo, maestro y político socialista de la primera mitad del siglo XX

    Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo, de Vicent Torregrosa Barberà, es el último número de la colección «Estudis Universitaris», de la Institució Alfons el Magnànim, en el cual se analiza, a partir de un estudio de caso de la evolución personal y política de Puig, la transformación del campo docente y la enseñanza pública a finales del siglo xix y principios del xx: unir los ideales socialistas y los de la renovación pedagógica.

    Puig, que ejerció la docencia en l’Alcúdia, Novelda y Zaragoza, fue además concejal en la capital de Aragón, presidente de la Asociación de Maestras de la Provincia de Zaragoza y director de la Escuela de la Beneficencia de Zaragoza, donde murió a los 48 años.

    Mostró un gran interés por la innovación didáctica. Por ello, el libro también incorpora muchas imágenes e ilustraciones, páginas de un libro de geometría y agrimensura y también el excepcional método de caligrafía compuesto por 22 cuadernillos y publicado por la editorial Dalmau-Carles como ejemplo de la importante tarea de publicaciones de material docente y escolar de Juan B. Puig Crespo.

    El diseño de la colección es de Fèlix Bella, y el de la cubierta, de Juan Nava.

    Vicent Torregrosa Barberà es maestro, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación y doctor por la Universitat de València en esta última especialidad.

    Desde 1974, ha desarrollado responsabilidades docentes y de gestión y investigación en diferentes ámbitos: docencia y dirección del CP Bruschetti (1982-1987), inspector de educación (1987-1996), profesor del IES Dr. Simarro, y docencia, investigación y gestión en el Departamento de Educación Comparada e Historia de la Educación (ECHE) de la Universitat de València.

    Sus trabajos de investigación se centran en la organización escolar y la política educativa de la España contemporánea y la historia de la educación valenciana del siglo xviii al xxi. Sobre este tema, escribió su tesis doctoral Política escolar a Xàtiva (1707-1833). Del reformisme il·lustrat al model educatiu liberal.

    Es autor de diversos artículos y obras como Il·lustració i educació. Xàtiva (1707-1798), finalista en la modalidad de Ensayo e Investigación dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 1985; Clericalisme i laïcisme escolar a Xàtiva (1885-1917), Premi Carles Sarthou d’Assaig i Investigació 2004; Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià. Breu aproximació històrica (1975-1995); Formar elits. Estatutos del Seminario Patriótico de San Felipe, yRepública, Guerra Civil i educació. Xàtiva, 1931-1939. También es guionista del documental Espais de pau en temps de guerra.