José Vicente Gil Noé
José Vicente Gil Noé (València, 1978) és professor i investigador en els camps de l’educació musical i la creació sonora contemporània. És enginyer per la Universitat Politècnica de València, professor superior de música pel Conservatori Superior de Castelló de la Plana i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València, en la qual també va obtindre el màster en Estètica i Creativitat Musical i el doctorat en Teoria de les Arts. Actualment és professor en la Facultat d’Educació de la València International University (VIU), on imparteix docència en l’àmbit de la didàctica de la música, l’educació artística i la formació del professorat.
La seua activitat investigadora se centra en la música valenciana del segle xx, l’experimentació sonora i la didàctica. Ha publicat treballs en revistes acadèmiques com Archivo de Arte Valenciano, Ars Longa, Anuario Musical i Cuadernos de Música, Artes Visuales y Artes Escénicas, en les quals ha abordat temes vinculats a la creació sonora experimental, el paper de l’espai i l’escolta en la pràctica musical i l’evolució de la música contemporània en el context valencià. En el camp de la didàctica i les ciències socials, ha participat amb articles en revistes com Arte, Individuo y Sociedad, @tic i Íber.
Ha codirigit tres tesis doctorals en la Universitat Politècnica de València centrades en la investigació musical i la innovació en els processos creatius i educatius. A més, ha presentat comunicacions i ponències en congressos nacionals i internacionals sobre educació, didàctica i música, contribuint així al debat acadèmic sobre l’ensenyança de les arts i les ciències socials.
Entre les seues publicacions, destaquen el Diccionario de siglas del sistema educativo valenciano, obra de consulta orientada a l’àmbit educatiu, i Prácticas musicales y sonoras experimentales en Valencia durante el siglo xx, llibre en el qual analitza les principals línies de treball, els contextos i els protagonistes de l’activitat experimental desenvolupada a la ciutat durant el segle passat.
Les seues línies d’investigació actuals inclouen l’experimentació musical i sonora, l’educació artística i musical, la formació del professorat i l’estudi de les interaccions entre música, tecnologia i societat. La seua trajectòria combina la pràctica docent amb la investigació aplicada, orientada a comprendre com els processos de creació i aprenentatge musical es transformen en els contextos educatius i culturals contemporanis.
