Del moviment i de la immobilitat de Douve

Yves Bonnefoy, nascut a Tours el 24 de juny de 1923, és actualment un dels majors poetes vius de llengua francesa. Estudià matemàtiques i filosofia, i després ha treballat especialment sobre la història de les formes estètiques i sobre altres qüestions de poètica. Ha exercit la docència en diverses universitats, i des del 1981 és professor al Collège de France. A més de la poesia, ha cultivat l'assaig (L'Improbable, 1959; Arthur Rimbaud, 1961; Un rêve fait à Mantoue, 1967; Le Nuage rouge, 1977; La Présence et l'Image, 1983; La Vérité de parole, 1988; Entretien sur la poésie, 1990, entre altres) i ha traduït al francés la major part de les tragèdies de Shakespeare. El present llibre, Du mouvement et de l'immobilité de Douve (1953), va ser el que confirmà el seu autor com una de les veus més intenses i denses de la seua generació, en una línia simbolista que té els seus antecedents més visibles en Rimbaud i Mallarmé. Douve, la segona persona que subjau en cada pocma del Ilibre, el tu constantment evocat i invocat, personifica una síntesi dialèctica entre presència i absència, paraula i silenci, vida i mort, que es revelen aquí com dos aspectes de la mateixa realitat. La seua ja extensa obra poètica ha anat creixent ininterrompudament fins avui amb títols com ara Hier régnant désert (1958), Pierre écrite (1965), Ce qui fut sans lumière (1987), Là où retombe la flèche (1988), Début et fin de la neige (1991).