Cinc anècdotes de les dones pioneres de l’exploració espacial

La història de les primeres dones que van lluitar per a ser cosmonautes va ser difícil pels entrebancs que es trobaren i que van fer necessari que canviaren tot l’ordre establit. També va deixar moltes anècdotes, de les quals hem seleccionat cinc d'entre les més curioses. En el llibre AstronautA. Pioneras de la exploración espacial, Amelia Ortiz Gil ens explica la història de les dones que van obrir camí a l’espai. Un llibre per a fer memòria recordant que, tot i els avanços, encara queda molt de treball per a arribar a la igualtat, ja que només un 13% de les persones que han viatjat a l’espai són dones.

100 tampons per a una setmana

Potser és una de les anècdotes més repetides sobre Sally Ride, la primera dona astronauta americana. Quan els seus companys li entregaren el seu kit d’higiene personal per a la missió va trobar-se amb un plàstic de metres de llargària amb un enfilall de prop de cent tampons. Cap dels seus companys li havia preguntat directament què necessitava fins que ella va advertir-ho.

La carrera de Ride no va estar exempta de situacions incòmodes i masclistes, com la manera en què van tractar-li alguns periodistes. «Plora quan les coses van malament?» o «Voldrà ser mare?» són algunes de les preguntes que ella va negar-se a respondre assenyalant que no les feien als seus companys masculins.

Tereshkova «fa que els hòmens nord-americans pareguen estúpids»

La primera dona cosmonauta a arribar l’espai va ser la russa Valentina Tereshkova, l’any 1963. Tereshkova era una experimentada paracaigudista que va completar la seua preparació amb formació astronàutica, junt amb altres companyes seleccionades que no arribaren a volar. Tot i això, als Estats Units, 13 dones amb experiència en aviació havien estat preparant-se amb unes proves molt exigents. De fet, va ser arran del coneixement de la creació d’aquest grup americà que el responsable del programa espacial soviètic va decidir crear-ne un a imitació, pensant que seria inacceptable per a les dones russes que les americanes pogueren arribar a l’espai i elles no. El que ningú sospitava en eixe moment és que, finalment, la NASA no acceptaria el programa de les Mercury 13.

Quan Tereshkova va orbitar la Terra a bord de la càpsula Vostok, una periodista de la revista Life va denunciar l’existència d’aquestes 13 dones que, tot i la seua formació, van ser rebutjades per l'agència espacial nord-americana. El titular de la portada recitava: «Xica espacial soviètica fa que els hòmens estatunidencs pareguen estúpids».

Tot i que comptava amb menys experiència inicial que alguna de les seues homòlogues americanes, el vol de Tereshkova va ser heroic. Al llarg del viatge va advertir una desviació de 90 graus en la direcció de la càpsula que va haver d’assenyalar al control de Terra, el qual no li creia al principi, i implementar un protocol per a corregir-la i no quedar atrapada a l’espai.

Conciliació familiar espacial

Yelena Kondakova va passar a la història per diversos motius. En 1994 va ser la primera dona a fer un viatge espacial de llarga durada, després de passar cent seixanta-nou dies a l’estació Mir. Tres anys després, seria la primera cosmonauta russa en la tripulació d’una nau americana: tot un símbol dels temps de col·laboració entre les agències americana i russa després de la caiguda del mur.

L’home de Kondakova també treballava en una empresa dedicada a la fabricació de components per a l’agència espacial russa. En el llibre, Amelia Ortiz explica que, gelós de l’èxit de la seua dona, va manifestar en diverses ocasions que haguera preferit casar-se amb una dona més tradicional que cuidara de la seua casa i família. Mentre Kondakova estava a l’espai, la seua empresa va convidar-lo a treballar des de casa per a poder cuidar de la seua filla.

La tinent Uhura de Star Trek, reclutadora de la NASA

Després de set convocatòries per a formar reclutes sense acceptar a dones en el seu programa, l’any 1976 la NASA va anunciar “un programa d’acció afirmativa amb l’objectiu d’incloure-hi a persones de minories i dones qualificades entre els nous candidats a astronauta”. Però, després d’una dècada donant l’esquena a dones i minories, van trobar-se amb la dificultat d’arribar a les persones interessades.

En paral·lel, va aparèixer una figura mediàtica que inspirava els anhels de canvi. L’actriu Nichelle Nichols representava a la tinent Uhura en la sèrie Star Trek, una intel·ligent i preparada comandant de comunicacions i un dels primers papers protagonistes per a una dona negra en un programa de televisió. Nichols va mostrar-se obertament crítica amb la NASA per la seua discriminació cap a dones i minories en una conferència i, per l’efecte que va provocar, la mateixa agència espacial va decidir contractar-la per a col·laborar en la campanya de reclutament de noves astronautes. Abans, però, va fer una contundent advertència: «Si no elegiu a una persona de color, si no és una dona, i si és el mateix, el mateix cos vell d’astronautes d’hòmens blancs, com ho heu fet en els darrers cinc anys […] seré el vostre pitjor malson». La campanya va ser tot un èxit.

Un somni fet realitat als 82 anys

Després que la NASA rebutjara el programa de les Mercury 13, una de les dones, Wally Funk, continuà entrenant. Va pagar per un dels primers bitllets de Virgin Galactic, però una altra empresa va avançar-se en la carrera de l’exploració espacial privada. Jeff Bezos la va convidar a participar en el primer viatge de Blue Origin, la companyia aeroespacial del fundador d’Amazon, que va alçar el vol l’any 2021. Amb 82 anys, Funk va arribar a l’espai.

Abans, l’any 1995, Eileen Marie Collins, la primera dona pilot d’una nau espacial, va convidar a les integrants del Mercury 13 a presenciar l’enlairament de la seua nau. Sarah Gorelick Ratley, una de les integrants d’aquest grup de pioneres, va explicar que Collins els va expressar el seu agraïment i que va sentir com el seu treball no havia sigut debades: «Alguna persona ha de liderar sempre el camí en qualsevol camp, intentar-ho i trencar el sostre de vidre, i nosaltres sentim que havíem contribuït a aconseguir-ho».

Aquestes i moltes més anècdotes, així com la història completa de les seues protagonistes i la d’altres dones cosmonautes, poden trobar-se al llibre AstronautA. Pioneras de la exploración espacial d’Amelia Ortiz Gil, editat per la Institució Alfons el Magnànim. Una lectura amena, didàctica i inspiradora que no vos deixarà indiferents. Com sempre, vos convidem demanar els nostres llibres en la vostra llibreria de proximitat i confiança.