De País Valencià a Comunitat Valenciana

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Quan ens dèiem País. La preautonomia valenciana, escrit per Guillem Llop i Joana Tormo; és el número 14 de la col·lecció «Adés&Ara».

Quan ens dèiem País analitza el procés de la transició de la dictadura franquista a la democràcia entre la fi de l’any 1975, amb la mort del dictador, i mitjan 1982, amb l’aprovació i publicació de l’Estatut d’Autonomia, i presta una atenció especial a la lluita simbòlica i política coneguda com Batalla de València.

El llibre aporta moltes dades per a entendre el conflicte que configurarà l’actual autogovern valencià, que va evolucionar des d’unes posicions sobiranistes que anaven acompanyades d’un decidit impuls de redreçament cultural fins a l’acceptació d’una descentralització administrativa compatible amb la identitat col·lectiva tradicional. Una de les conseqüències va ser la pèrdua del que havia sigut el nom oficial del territori en tota l’etapa preautonòmica, País Valencià (durant quatre anys i quatre mesos, l’actual comunitat autònoma valenciana va rebre el nom oficial de País Valencià), i l’aposta pel neologisme Comunitat Valenciana.

Segons Llop i Tormo, l’oposició democràtica trobà en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera. No obstant això, la reconducció del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder permeté que el centredreta concentrara l’estratègia en la divisió de la població al voltant dels símbols identitaris. Llengua, bandera i nom acaben sent demonitzats en un clima de violència impune atiat pel govern central. La manca de voluntat política de l’esquerra va fer la resta. El balanç, segons els autors, serà una concepció sucursalista de l’autonomia valenciana.