Dos dietaristes: Joan Fuster i Josep Iborra
Foto cedida per l’Espai Joan Fuster
El 19 de maig, tingué lloc una taula redona en l’Espai Joan Fuster de Sueca amb el títol «Joan Fuster i Josep Iborra: dos dietaristes cara a cara», que tingué com a eixos centrals els llibres Diari 1952-1960, de Joan Fuster, i Diari 1965-1977, de Josep Iborra.
Diari 1952-1960, de Joan Fuster, està editat per Edicions 3i4. El llibre comença amb una introducció de Fuster mateix i acaba amb dos apèndixs que corresponen a cadascun dels pròlegs publicats en Figures de temps i Indagacions possibles. Joan Fuster fon assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual amb projecció històrica, es va comprometre amb el país i el seu temps. És considerat un dels assagistes en català més importants del segle xx. Pel que fa a les entrades del diari, van encapçalades amb el dia de la setmana, la data i el nom de la ciutat on Fuster les escrigué. Els temes són molt diversos i trobem reflexions al voltant dels escriptors i l’escriptura, sobre temes nacionals, la realitat valenciana, el cinema, l’art o la música. A vegades se centra en algun autor concret, com George Bernard Shaw, Paul Valéry o Fiódor Dostoievski, i en qüestions com el sofriment, la gelosia, el ressentiment o l’erotisme.
Diari 1965-1977, de Josep Iborra, està editat per la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. El llibre sorprén per la seua unitat. A mesura que el diari avança, pren cada vegada més pes la reflexió assagística que li suggereixen les seues lectures, però no es perd mai l’impuls inicial d’usar l’escriptura com una manera de donar-se forma i posar-se en forma, d’entrenar-se moralment i intel·lectualment. La reflexió sobre la seua situació personal s’entrellaça d’una manera inseparable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees. El lector trobarà en este diari mostres excel·lents de crítica literària sobre els grans escriptors i crítics literaris europeus, així com assajos sobre la història cultural europea o el paper dels intel·lectuals d’arrel humanista perduts o desorientats entre la cultura científica i la cultura de masses. Josep Iborra, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es doctorà en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres).
Participaren en l’acte Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim; Enric Iborra, escriptor i crític literari, i Salvador Ortells Miralles, director de l’Espai Joan Fuster.
