El llibre 'Bogeria i Salut Mental a València', repassa més d'un segle d'història del terrorífic centre
El psiquiatre Cándido Polo ha guanyat el premi València d'assaig de la Institució Alfons el Magnànim amb un llibre que repassa la història del manicomi de Jesús. Polo va visitar el recinte per primera vegada en 1972, sent estudiant de Medicina: "Em va impressionar molt i em va servir molt per a inclinar-me, a partir d'aqueix moment vaig tindre clar que alguna cosa calia fer amb la psiquiatria pública. València té condicions idònies per a la reflexió des de la història social de la bogeria".
L'autor, veterà activista de la crítica cap a l'internament psiquiàtric, ha repassat en arxius i hemeroteques la trajectòria del manicomi de Jesús, que va obrir les seues portes en 1866 per a acollir als interns evacuats del departament de dements del Sant Hospital General. L'establiment provisional va perdurar durant 123 anys fins al seu tancament definitiu en 1989. Polo lamenta que en els arxius de la Diputació de València hi ha un forat negre a partir de 1936: "Qui vulga que fora havia fet un buidatge important".
L'obra, titulada Bogeria i Salut Mental a València. El Manicomi de Jesús (1866-1989) i editada per Alfons el Magnànim, repassa les arrels de la institució, quan els interns eren obligats a desfilar en festivitats religioses i processons cíviques, l'exhibició de les quals "sempre excitava la curiositat popular", escriu Polo. En 1878 hi havia 489 asilats. L'autor posa de manifest la crítica a les condicions del recinte en cada etapa: "En cada època hi ha hagut concepcions progressistes segons el model ideològic dominant", sosté Polo, qui considera que "la filosofia del manicomi és la lògica de l'exclusió social". "L'hospital psiquiàtric modern participa del mateix fonament", agrega.
L'autor repassa les reformes de l'era republicana i recupera personatges que han passat més aviat desapercebuts, com la del metge llibertari Félix Martí Ibáñez, responsable de Salut Pública del Ministeri de Sanitat dirigit per Federica Montseny. Després del final de la Guerra Civil, va vindre la psiquiatria nacionalcatòlica, alimentada per personatges clau com Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano.
La pandèmia de la COVID-19 ha anat acompanyada d'una "repercussió social innegable" de la salut mental, encara que Polo lamenta que la "la psiquiatria sempre ha sigut la cendrosa del sistema sanitari", sense un pressupost adequat i ajustat als models d'altres països del nostre entorn. "Potser és temps de reivindicar altres aspectes: són milers de persones que han contribuït amb el seu desequilibri amb obres creatius memorables en poesia, o belles arts, una altra imatge del geni incomprés i una visió més amable de la bogeria", argumenta Polo.
