Els aforismes de Joan Fuster editats, per primera vegada, en castellà

    • Data:17-05-2022
    Els aforismes de Joan Fuster editats, per primera vegada, en castellà

    La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i H&O Editores acaben de publicar Consejos, proverbios e insolencias. El llibre arreplega els famosos aforismes de Joan Fuster, per primera volta, en castellà. Àngela Elena Palacios ha estat la encarregada de la traducció, que se suma a les publicacions que celebren el centenari de l'intel·lectual valencià.

    L’escriptor Suso de Toro signa un pròleg on destaca el paper dissident de la figura de Joan Fuster i lamenta la marginalitat a què va ser condemnat per la intel·lectualitat per no trobar-se prop dels centres del poder de l’estat. En les seues paraules, als aforismes «està l’agudesa, l’asserció enginyosa, l’humor paradoxal, la ironia que comença en l’autoironia, la inevitable provocació descarada, la intel·ligència disfressada de banalitat, la referència literària embolicada en paper de diari… També el que difícilment cap a l’article de premsa, l’amargura del pensament, la soledat assumida, les mínimes confessions d’un ermità irònic i endolorit que va afirmar la seua existència donant colps a la seua pròpia ombra, esgotadorament». De Toro ressalta que el treball de Fuster es troba dins d’un marc cultural europeu i que, des de Sueca, va observar el món i no va fer una literatura merament local.

    Els aforismes són frases breus i enginyoses que enuncien un axioma, sovint filosòfic, sense necessitat de justificar-lo. Aquestes proposicions tenen forma de màxima o sentència i obeeixen a les conviccions dels seus autors. Els de Fuster destaquen, especialment, per la seua acidesa i sarcasme.

    Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) es va llicenciar en Dret per la Universitat de València el 1947 i va començar el 1952 la col·laboració literària en la premsa, activitat que manté intensament fins al 1983, quan s’incorpora als programes de doctorat de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. El 1975 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 1983 el Premi de les Lletres Valencianes i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

    Més informació