Emily Dickinson, una mestra en el plor, però sobretot en el riure.
El mitjà de comunicació ElNacional.cat ha publicat una referència d’un dels nostres llibres, Emily Dickinson. Poemes 1850-1886, en la qual Jordi Galves qualifica Emily Dickinson com la més gran de les poetes romàntiques, una dissident de l’ordre establit, una buscadora de llibertat i de veritat, una sarcàstica, una mestra en el plor, però sobretot en el riure.
Emily Dickinson escriu una poesia independent dels romàntics i dels contemporanis, el seu és un estil molt lliure, amb una sintaxi i una puntuació peculiars, fa moltes el·lipsis, retalla períodes amb guions, utilitza les majúscules quan vol donar importància a una paraula, etc. Així i tot, en estos versos de ritme admirable, tot funciona al servei del poema, amb un gran sentit de l’experimentació lèxica i la ironia. És en els poemes curts, que són la majoria, on millor es constaten tots estos efectes.
Per això, llegir-la suposa anar més enllà del romanticisme mateix, del romanticisme que va ser una època, per a trair-lo i combatre’l des de dins, per a oposar-lo a l’experiència vital, que, en el cas de Dickinson, va ser tan intensa com quotidiana i domèstica.
La traducció meravellosa de Carme Manuel no té cap pròleg ni nota introductòria, de manera que passes de la portada al poema número 1 fins al 1789, datats entre 1850 i 1886.
Esta traducció, que ha seguit l’edició completa posterior de R.W. Franklin, fa accessible en català per primera vegada l’obra poètica completa d’Emily Dickinson, i sens dubte la lectura de la diversitat de tons i temes del món dickinsonià farà gojar i valorar este llegat extraordinari de tres dècades de vida i poesia.
El Nacional qualifica l’autora: «D’Emily Dickinson se n’ha de parlar com correspon a l’aparició d’un nou planeta en el sistema solar o d’un miracle»; i recomana comprar esta joia.
