Josep Iborra, complet i inèdit
Amb Una literatura possible la Institució Alfons el Magnànim enceta la publicació de l’Obra Literària Completa de Josep Iborra. Es tracta d’un projecte editorial ambiciós amb què es vol fer accessible al públic d’avui l’extensa activitat intel·lectual de l’escriptor de Benissa en el camp de l’assaig literari, desconeguda per a molts lectors d’ara i, com ja sol passar, pràcticament descatalogada. Des de la primera ressenya a Claustro del poemari «Ales o mans» de Fuster, en 1949, fins a la intensa activitat dels vuitanta, noranta i la primera dècada dels dos mil (a Saó, El Temps, Caràcters...), aquesta edició és l’oportunitat per repassar vora seixanta anys de dedicació apassionada a l’ofici de llegir i escriure amb uns estàndards de rigor, amenitat i crítica cada vegada més infreqüents.
Al primer volum d’aquesta sèrie el lector hi trobarà, doncs, una petita mostra de la biblioteca d’un gran lector, amb les anotacions corresponents, que eventualment ofereixen una primera introducció —o bé una visió complementària— a algun aspecte puntual de la història de la literatura. Una orientació, en definitiva. L’atenció al detall, la sensibilitat moral, juntament amb una gran capacitat de síntesi, fan d’aquestes ressenyes, com apunta Enric Iborra a la nota preliminar, «un exemple de concisió i de penetració alhora, d’una gran densitat».
El segon volum reuneix articles i estudis escrits entre els setanta i vuitanta, en general més extensos i acotats, que tracten especialment temes d’historiografia literària catalana. Hi trobem estudis sobre la novel·la i la poesia dels anys setanta, reflexions sobre la Renaixença, un conjunt monogràfic sobre Enric Valor, Carmelina Sánchez-Cutillas, Estellés... i encara molts materials inèdits que donen compte de l’efervescència literària que va experimentar llavors la literatura catalana. Molts d’aquests textos, de fet, els va escriure al mateix temps que apareixien les obres literàries que comenten, conscient que, com a crític literari, no podia restar-hi al marge si volia contribuir a la creació d’una tradició literària moderna: «m’hi trobava implicat i complicat en aquest procés», escriu, «hi volia detectar novetats, identificar característiques i tendències, constatar buits que s’omplien, o no, “animar”, en la mesura de les meues forces, aquell moviment literari que tots volíem cada vegada més poderós, més sòlid, més valuós».
