Juan B. Puig Crespo, mestre i polític socialista de la primera meitat del segle XX

    • Data:20-01-2023
    Juan B. Puig Crespo, mestre i polític socialista de la primera meitat del segle XX

    Un mestre amb ideals. Juan Bautista Puig Crespo, de Vicent Torregrosa Barberà, és el darrer número de la col·lecció «Estudis Universitaris», de la Institució Alfons el Magnànim, en el qual s’analitza, a partir d’un estudi de cas de l’evolució personal i política de Puig, la transformació del camp docent i l’ensenyament públic a la fi del segle xix i principis del xx: unir els ideals socialistes i els de la renovació pedagògica.

    Puig, que exercí la docència a l’Alcúdia, Novelda i Saragossa, també va ser regidor en la capital d’Aragó, president de l’Asociación de Maestras de la Provincia de Zaragoza i director de l’Escuela de la Beneficencia de Zaragoza, on morí als 48 anys.

    Va mostrar un gran interés per la innovació didàctica. Per això, el llibre també incorpora moltes imatges i il·lustracions, pàgines d’un llibre de geometria i agrimensura i també l’excepcional mètode de cal·ligrafia compost per 22 quadernets i publicat per l’editorial Dalmau-Carles com a exemple de la important faena de publicacions de material docent i escolar de Juan B. Puig Crespo.

    El disseny de la col·lecció és de Fèlix Bella, i el de la coberta, de Juan Nava.

    Vicent Torregrosa Barberà és mestre, llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació i doctor per la Universitat de València en esta darrera especialitat.

    Des del 1974, ha desenvolupat responsabilitats docents i de gestió i investigació en àmbits diferents: docència i direcció del CP Bruschetti (1982-1987), inspector d’educació (1987-1996), professor de l’IES Dr. Simarro, i docència, investigació i gestió en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació (ECHE) de la Universitat de València.

    Els seus treballs de recerca se centren en l’organització escolar i la política educativa de l’Espanya contemporània i la història de l’educació valenciana del segle xviii al xxi. Sobre este tema, va escriure la tesi doctoral Política escolar a Xàtiva (1707-1833). Del reformisme il·lustrat al model educatiu liberal.

    És autor de diversos articles i obres com Il·lustració i educació. Xàtiva (1707-1798), finalista en la modalitat d’Assaig i Investigació dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 1985; Clericalisme i laïcisme escolar a Xàtiva (1885-1917), Premi Carles Sarthou d’Assaig i Investigació 2004; Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià. Breu aproximació històrica (1975-1995); Formar elits. Estatutos del Seminario Patriótico de San Felipe, i República, Guerra Civil i educació. Xàtiva, 1931-1939. També és guionista del documental Espais de pau en temps de guerra.