Libros para un verano cualquiera

    • Fecha:30-07-2019
    Libros para un verano cualquiera

    Set títols del catàleg del Magnànim per a llegir este estiu

    Al Magnànim no entenem unes vacances sense llibres i sense lectura, axí que hem volgut fer-vos algunes recomanacions del nostre catàleg per a l’estiu. Aprofitant esdeveniments del panorama polític nacional, exposicions en els nostres museus i tota una sèrie de raons que vos anirem explicant, hem fet una tria variada i eclèctica i per a tots els gustos.

    1. Equipo Crónica: Pintura, Cultura, Sociedad. Escrit en 2002 per Ricardo Marín Viadel –i publicat en la col·lecció Formes Plàstiques– el llibre fa un recorregut complet per totes les etapes i períodes de l’Equipo Crònica, reunint una ampla selecció de les seues pintures, dibuixos, escultures i obra gràfica, alguns inèdits, així com de la majoria de manifests, escrits i declaracions dels mateixos artistes sobre la seua obra i sobre els principals conceptes artístics que elaboraren amb les seues imatges. Hem d'advertir que aquest llibre està esgotat, així que haurem de recórrer a les sempre necessàries biblioteques. La seua lectura es pot completar amb la visita a l’exposició que sobre aquest grup d’artistes trobem a l’IVAM fins al 8 de setembre. En aquest Cas d’Estudi es tracta la influència que va tindre Fernand Léger –de qui n’hi ha una altra retrospectiva al mateix museu– en l’art de l’Equipo Crónica, a banda d’un aspecte més desconegut que és la seua participació en les eleccions de 1977 a causa del seu compromís polític amb el Partit Comunista del País Valencià (PCPV), al Comité Central del qual pertanyia Rafa Solbes.
      Més informació: https://bit.ly/2Kb3A8I
    2. Fer país. Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982). Connectat amb l’anterior recomanació està aquesta novetat, producte de la tesi doctoral de Vega Rodríguez-Flores i publicat fa tan sols un parell de mesos. L’autora fa una recerca sobre la singularitat del País Valencià en relació al problema nacional i l’actitud que va adoptar el Partit Comunista d’Espanya al País Valencià. El PCE valencià, d’acord amb el seu creixent interés per integrar la qüestió valenciana en els seus plantejaments, va passar a denominar-se a finals de 1976 Partido Comunista del País Valenciano (PCPV) –aquell del que Rafa Solbes era membre. No obstant això aquest va ser un assumpte ple de contradiccions i conflictes identitaris. En aquest llibre s’ha traçat la trajectòria d’unes posicions que en bona part se’n van anar improvisant i adaptant per part d’unes elits dirigents que no respongueren de manera uniforme als reptes de construcció de l’autogovern valencià.
      Més informació: https://bit.ly/2YGGkUp
    3. El país contra el estado: Las luchas occitanas. Aquesta traducció del francés d’un llibre editat per la prestigiosa Éditions du Seuil en 1981, conserva tota la vigència d’un estudi seriós realitzat pel “grup d’intervenció” dirigit per Alain Tourain, sociòleg francés que va fer unes reunions de treball amb militants simpatitzants i, de vegades, adversaris de l’occitanisme. Els sociòlegs es desplaçaren a les diverses ciutats occitanes on aquells viuen i treballen. Molts d’ells encara coneixien les llengües provençal, d’oc i limousin. Amb aquesta informació elaboraren un informe que tracta també aspectes com problemes econòmics, de desintegració social, de marginació, etc. i la lluita dels occitans per preservar la seua diferència i la seua autonomia.
      Més informació: https://bit.ly/2T2vO8C
    4. Txernòbil, Fukushima i la Central Nuclear de Cofrents. En aquest assaig, que tracta un tema que, gràcies a l’èxit de la sèrie de televisió Chernobyl, s’ha tornat a posar en l’ull de mira de l’opinió pública, els autors donen una visió crítica i divulgativa de l’energia nuclear i els seus perills amb testimonis de gent que va viure els accidents nuclears i altres dades tècniques –mesures de radioactivitat, diaris detallats dels accidents...– Barrejant ambdues coses, aconsegueixen fer un treball divulgatiu seriós amb xifres objectives al mateix temps que presenten la vessant més humana de tragèdies que van sacsejar el món sencer. Pel que fa als autors, Raquel Montón és responsable de la Campanya d’Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace Espanya i Francesc J. Hernàndez és professor de Sociologia de la Universitat de València. Els dos han participat en informes i publicacions sobre la societat de risc, els perills de l’energia nuclear i la necessitat de transitar a un sistema energètic 100% renovable, intel·ligent i eficient.
      Més informació: https://bit.ly/2MxIa7q
    5. Horts de tarongers. La formació del verger valencià. Des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, el cultiu del taronger va anar estenent-se lentament però de forma constant per les grans comarques citrícoles del País Valencià: la Ribera Alta i Baixa, la Safor, la Plana Alta i Baixa, el Camp de Morvedre i l’Horta Sud, culminant el procés amb la conversió del taronger en el cultiu hegemònic del regadiu valencià, produint un canvi de cultius que, en mig segle, va modificar l’economia i fins i tot el paisatge de grans zones del litoral valencià. Abordar el paisatge del tarongerar valencià que es desenvolupa fins a la dècada de 1930 descrivint l’evolució d’un dels nostres pilars estètics i econòmics és el que fa Adrià Besó –professor d’Història de l’Art a la Universitat de València– en aquest assaig. Fent diverses parades en aspectes més tècnics també s’expliquen les diferents tipologies arquitectòniques dels horts per a analitzar posteriorment amb més concreció cada una de les comarques on es va produir aquest fenomen –nomenant horts concrets molts dels quals encara hi existeixen–. El llibre finalitza amb un capítol dedicat a la visió artística del paisatge i la seua plasmació en la literatura, en la pintura, en la fotografia, il·lustració gràfica i decoració arquitectònica, per la qual cosa el tarongerar va esdevindré un dels símbols representatius de la identitat valenciana.
      Més informació: https://bit.ly/2T09oF2
    6. El dilema de Weimar. Los intelectuales en la República de Weimar. El 31 de juliol de 2019 s’han complit 100 anys de l’aprovació de la Constitució de Weimar, que va entrar en vigor l’11 d’agost de 1919. Un període democràtic però envoltat d’una gran inestabilitat política i social en el qual els intel·lectuals alemanys de la dècada dels 20 i principis dels 30 tractaren de tindre una influència directa sobre la vida política i alguns fins i tot volgueren desenvolupar tècniques d’acció directa. En els estudis que arreplega aquest llibre, compilat per Anthony Phelan, catedràtic de Germanística en la Universitat de Warwick, s’aborden diversos aspectes d’aquesta intersecció entre cultura i política. Amb un final catastròfic, és el món d’Adeú a Berlín, d’Isherwood, plasmat posteriorment en la pel·lícula Cabaret i de formes de cultura alternativa desenvolupades pels partits d’esquerra. S’ha acusat els intel·lectuals de molt del que va passar a Alemanya després de 1933. En aquests assaigs es tracta de veure quina part de responsabilitat se’ls pot atribuir, des de la sobrietat del juí històric distanciat.
      Més informació: https://bit.ly/335QG3t
    7. Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme. Un estudi seriós sobre la història (desapercebuda) de la literatura d’autora a les comarques valencianes és el que ha fet amb molta cura Maria Lacueva. Des de fa uns pocs anys, però, els estudis globals i monogràfics que s’han generat al voltant d’aquesta temàtica comencen a demostrar empíricament l’existència d’una genealogia femenina de lletra-ferides vinculades a aquest territori. En total es parla de huit escriptores, que no formaven cap grup: algunes van tenir amistat i relació però altres no s’hi van conéixer. Era l’ambient de falta de comunicació, manca de mitjans de difusió i migradesa cultural que campava pertot arreu. A banda, cadascuna amb edats i periples tant vitals com socials diversos: Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 1890–San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 1970), Maria Ibars i Ibars (Dènia, 1892–València, 1965), Matilde Llòria (Almansa, 1912-València, 2002), Beatriu Civera (València, 1914–1995), Sofia Salvador (Benassal, 1925–1995), Maria Beneyto i Cuñat (València, 1925–2011), Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927–València 2009) i Maria Mulet (Albalat de la Ribera, 1930–1982). L’estudi es focalitza en l’obra narrativa, tant publicada com inèdita, matisant i enriquint la percepció que, fins ara, es tenia del panorama literari valencià de postguerra.
      Més informació: https://bit.ly/2MAGBFG