Manuel Barea presenta ‘Vertedero’ amb un debat sobre novel·la negra

    • Data:04-05-2014
    Manuel Barea presenta ‘Vertedero’ amb un debat sobre novel·la negra

    «El gènere negre ens parla de les passions bàsiques, com les tragèdies de Shakespeare», ha dit Vicente Garrido.

    «La novel·la negra retrata la violència que amera les vides de les persones més desfavorides», ha apuntat Manuel Barea.

    Era una dels col·loquis més esperats perquè reunia, alhora, l’ocasió d’escoltar el criminalista (i narrador) Vicente Garrido, el representant de València Negra, Santiago Álvarez, i el jove guanyador del primer certamen de novel·la negra convocat per la Diputació de València: un andalús de 25 anys, Manuel Barea, que també es va incorporar a la taula de debat. Hi hagué un públic nombrós i entregat.

    Organitzava l’acte la Fira del Llibre, amb la col·laboració de València Negra, i el patrocinava la Diputació de València, en nom de la qual va intervindre, breument, Vicente Ribes, qui va posar l’accent en la popularitat creixent d’uns gèneres que, a Espanya, no tenen la tradició més que centenària que tenen en altres països de l’àrea anglosaxona.

    Precisament, Santiago Álvarez va tractar de traçar un quadre sinòptic amb les arrels i les derivacions d’un gènere que, segons criteri estés, crea Edgar Allan Poe, continua Conan Doyle i acaba de madurar amb el relat d’enigma d’Agatha Christie. Però el que havia començat com un gènere d’exquisits o dandis, com a relat burgés, s’enreda amb els conflictes del carrer, la suor i la sang. És el hard boiled americà que aplega els més coneguts i potser més valuosos noms del gènere (Chandler), amb una branca secundària però fascinant més psicològica representada per Jim Thompson i Patricia Highsmith.

    A Espanya, García Pavón i el seu guàrdia Plinio és un autèntic precursor de l’eclosió que no tarda a produir-se i que il·lumina un grup d’escriptors notables: Juan Madrid, Vázquez Montalbán, González Ledesma, Andreu Martín.

    L’aparició d’autors del gènere amb matisos estilístics o característiques nacionals més o menys especifiques estén el gènere negre des del cercle polar a Grècia: Márkaris (que estarà a València Negra), els escandinaus innombrables, Philip Kerr, Fred Vargas…

    Com els seus mestres, els nous autors retraten la sordidesa de les zones d’ombra dels grups de poder, polític i econòmic, o de la mateixa condició humana, ja que, apuntà Garrido poc després, «igual que les tragèdies de Shakespeare, estos relats ens parlen de les passions bàsiques: de la ira i de l’enveja, de la venjança, de la lleialtat o la traïció. A vegades de la redempció possible». Mentre se celebrava la taula es difonia la notícia que Rafael Chirbes obté per En la orilla, que no és novel·la negra però parla de la corrupció, el Premi Nacional de la Crítica.