Marzà: “Llorente uneix els valencians”
Davant la falla del Burning Man, allotjada en el claustre principal del Centre del Carme, l’aula capitular va ser l’espai escollit per la Institució Alfons el Magnànim per a la presentació del llibre Poesies i proses valencianes, l’obra més completa de Teodor Llorente. L’esdeveniment ha comptat amb la presència de Vicent Marzà, conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; Xavier Rius, diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, i Rafael Roca Ricart, autor de l’estudi introductori, l’edició i el recull de material escrit de Llorente.
Un Llorente més accessible
Xavier Rius, va destacar que aquesta obra significa una recuperació dels autors valencians, al tractar-se del “patriarca de la Renaixença”. “Necessitem institucions públiques perquè prioritzen la cultura per damunt del benefici econòmic”, va explicar. Un dels punts més importants del llibre de Llorente que es presenta ara, és l’actualització del llenguatge, amb això es pretén fer més assequible el contingut a les noves generacions. Finalment va definir Poesies i proses... com “un llibre singular per a sentir-nos orgullosos”.
Un clàssic contemporani
Per la seua part, Rafel Roca va explicar que aquesta incorporació de la normativa lingüística actual fa d’aquest llibre, a banda del més complet, el més proper al segle XXI. Per a l’estudiós de la Renaixença, Llorente és ja un clàssic contemporani i desperta simpaties, però també algunes crítiques. Es pot considerar el més influent poeta del XIX i principis del XX, amb una alta capacitat intel·lectual i àmplia dedicació multidisciplinar i, per tant, s’ha consolidat com una respectada personalitat poeticoliterària valenciana que en lírica arribà a assentar escola poètica. Després d’una primera etapa més sentimental, Llorente es va dedicar a l’estètica de les imatges, i a una “bellesa humil”, en paraules de Josep Piera assenyalades per Roca Ricart. Segons aquest, l’autor renaixentista va crear una espècie de mitologia valenciana on tot era bell, satisfactori i harmònic, un concepte que Fuster anomenava “paisatgisme poètic”. Un altre dels valors destacats de Teodor Llorente és el reconeixement i elevació de la llengua valenciana a l’àmbit culte.
Roca també va assenyalar que aquest llibre està inserit al racó adequat de les publicacions de la Institució Alfons el Magnànim, dins una col·lecció reservada als grans autors com March, Corella o De Villena; doncs Llorente pertany a la tipologia de clàssic contemporani.
Marzà: “Una figura que uneix els valencians”
Per concloure els torns de paraula, va intervindre el conseller Vicent Marzà. Després d’agrair a tothom involucrat en el projecte va posar en valor el treball de recopilació i la gran quantitat d’hores de treball dedicades. Segons ell, és Llorente “una figura que uneix els valencians”, a pesar dels tòpics que puguen caure sobre ell i el va definir com “un poeta de València, un personatge simbòlic del nostre poble, que posa en valor la nostra terra”. Quant a l’actualització del llenguatge va destacar que, al fer-se més accessible implica que, més endavant, puguem tornar al text clàssic no renovat. El conseller va felicitar al Magnànim per “un llibre que fa goig, que abellix llegir i una edició ben acurada”.
