“Música no comença amb clau de sol” aborda l’experimentalisme musical valencià del segle XX
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publica Música no comença amb clau de sol. Quatre històries d’heterodòxia musical i sonora a València durant el segle XX (1922-1983), de José Vicente Gil Noé, dins de la col·lecció Músiques. El llibre, que compta amb un destacat doble pròleg a càrrec de Miguel Molina Alarcón (artista sonor, catedràtic de Belles Arts i autoritat en investigació de músiques experimentals i art sonor) i de Llorenç Barber (artista sonor, conegut pels seus concerts de ciutat i una de les figures més rellevants de la música valenciana i espanyola de les últimes dècades) permet confirmar de manera clara la realitat d'un patrimoni musical experimental a València i posa les bases per al coneixement de la seua vertadera dimensió.
Es tracta del primer estudi monogràfic i en profunditat sobre creadors experimentadors oblidats i contribueix a ampliar el ventall de possibles precedents de l'art sonor –territori interdisciplinari on sovint es troben músics i artistes plàstics– que tanta força ha cobrat en els últims anys a València i a Espanya.
Un intent de completar el relat històric musical de València
Al llarg del segle XX, la música occidental va sofrir canvis i alteracions ben significatives fruit de l’experimentació que els músics i artistes més innovadors van portar a terme a la recerca de noves fórmules d’expressió. Apostes divergents, moltes vegades radicals, van portar a replantejar el concepte de música. Aquesta obra és un intent de completar el relat històric musical amb algunes aportacions que albiraren horitzons més amples, exploraren més enllà de l’estàndard i, precisament per això, han estat abandonades i relegades a habitar en els marges.
El llibre s’estructura en quatre capítols, que es corresponen monogràficament amb cadascuna de les propostes rescatades: el microtonalisme d’Eduardo Panach i el seu treball a la conquesta del total sonor; l’aplicació de l’electricitat i l’electrònica a la música de Juan García Castillejo i el seu quasi mític aparell electrocompositor, capaç de crear i fer sonar obres automàticament; el Circuit Perifònic, que José Val del Omar va instal·lar pels carrers amb una calculada xarxa d’altaveus que, amb música i paraula, complementava el paisatge sonor de la ciutat; per acabar amb el grup Actum, pioner valencià i espanyol en el seguiment del corrent experimental que va recórrer Europa i Amèrica a partir de l’obra i el pensament de John Cage.
La falta d'informació sobre aquestes excepcions justifica la necessitat d'un llibre com aquest. El text recupera comportaments musicals fruit de l'experimentació assimilables als que es van donar més enllà de les pròpies fronteres regionals i nacionals.
