Aquests dies València acull la Plaça del Llibre, una fira del llibre en valencià que en nou anys de vida s’ha consolidat a les principals ciutats (Alacant, Castelló i Gandia) i que l’any 2022 arribarà també a altres localitats.
Les Places del Llibre, més enllà del seu impacte econòmic, tenen un important valor simbòlic de reivindicació de la literatura en la nostra llengua i de visibilitat dels nostres autors i autores. En aquest sentit, les Places són la constatació d’una triple normalitat:
Normalitat literària, perquè mai la nostra llengua ha gaudit de tants ni de tan bons escriptors i escriptores com ara. Normalitat editorial, perquè mai hem comptat amb una producció editorial tan ampla ni de tanta qualitat. De fet, la producció editorial en la nostra llengua l’any passat va ser de més de 10.000 títols, un volum que ens situa a un nivell semblant al d’altres llengües europees com el grec o el finés. Parlar de llibres publicats vol dir parlar d’editorials. També en aquest punt tenim una situació com no l’havíem tinguda mai: comptem amb moltes i molt bones editorials. Normalitat d’un públic lector. Les Places del Llibre són també la constatació de l’existència d’una ciutadania desitjosa de llegir llibres en la seua llengua. I si tenim lectors és perquè comptem per primera vegada amb una societat valenciana majoritàriament capacitada per a llegir en valencià, una societat alfabetitzada en la nostra llengua. Per això en aquests anys ha estat tan notori el paper dels nostres ensenyants en la recuperació del valencià.
