Revista Valenciana de Filologia 9. Segona època - 2025

Aquest número de la Revista Valenciana de Filologia tracta de manera monogràfica Maria Beneyto (1920-2011), declarada mesos enrere per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Escriptora de l’Any 2025. El gruix l’integren un conjunt d’articles que, en bona part, són fruit de l’esforç de Carme Manuel, professora de la Universitat de València i una de les dones fortes de la mateixa l’Acadèmia.

El dossier explora noves parcel·les de l’obra i la biografia de Maria Beneyto: els anys passats a un poble de Còrdova, les relacions amb altres autores valencianes i la reconsideració de la seua poesia i obra narrativa.

Carme Manuel aprofundeix en una part de la història de la família Beneyto-Cuñat que ha passat desapercebuda per als estudiosos, un aspecte que completa Maria Lacueva en recuperar, d’entre la documentació inèdita de l’escriptora, unes cartes i una entrevista que li va fer ella mateixa el 2007.

Joan Borja estudia, a partir de cartes inèdites, les relacions literàries i personals entre la nostra escriptora i Carmelina Sánchez-Cutillas. D’altra banda, Rosa M. Belda centra la seu atenció en la imbricació de l’autora dins d’aquest context de dones poetes de la postguerra que reivindicaven un subjecte líric femení.

Jaume Pérez treballa la producció poètica i narrativa de Beneyto i la seua inclusió en les històries de la literatura actuals, mentre que Josep Ballester estudia la fructífera relació de l’autora amb els escriptors del grup Torre.

Per part seua, Laura Lozano analitza l’ús d’elements religiosos, mítics i bíblics en el poemari Ratlles a l’aire (1956); alhora, Noelia Díaz estudia la veu poètica com a forma de ser escoltada per l’altre.

Candelas Gala aprofundeix en «l’escriptura del revers» de Beneyto, mentre que Isabel Robles parla de com l’escriptora es caracteritza per una poètica constant que denuncia les injustícies, les dictadures i les pretensions patriarcals exercides contra les dones.

Jesús Peris ressegueix la participació de Beneyto en les falles i altres festes, una col·laboració habitual entre les escriptores i escriptors valencians durant els anys cinquanta.

Finalment, per acabar, tanca aquest monogràfic un document inèdit valuós: la transcripció d’una de les moltes converses entre Beneyto i Rosa María Rodríguez Magda, l’1 de desembre del 2004, que s’ha mantingut en castellà per guardar la màxima fidelitat a les paraules de Beneyto, qui gràcies a l’amistat amb l’estudiosa, ens ofereix records i vivències mai abans relatades i que la dibuixen des d’una perspectiva més íntima i sincera.

La secció Miscel·lània dona cabuda a cinc articles. El primer és fruit de les investigacions del professor Francesc Martínez i versa sobre el mig segle en actiu que acredita la revista d’informació general Saó (1976-2025), una de les publicacions en valencià més longeves i amb més números editats.

A continuació, el professor Ernest Belenguer fa un repàs a diversos estudiosos huitcentistes, els anomenats historiadors de la Renaixença, entre els quals trobem el valencià Teodor Llorente, els catalans Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull i els balears Pablo Pifarrer i Josep Maria Quadrado.

En tercer lloc, el doctor Ramon Pinyol centra la seua mirada en les traduccions castellanes de dos poemaris Flores del Calvario i Poesías escogidas de Jacint Verdaguer, el gran referent poètic del segle xix.

D’altra banda, Emili Casanova ofereix una edició de tres col·loquis setcentistes de Carles Ros mostrant la realitat social i lingüística del nostre segle xviii.

Finalment, la miscel·lània es tanca amb una crònica de les celebracions que generà el centenari del polític i periodista castellonenc Vicent Ventura Beltran (1924-2024), a càrrec del professor Francesc Pérez Moragón.

La revista conclou les seues seccions amb la ressenya de sis llibres, en primer lloc, País Valencià: eixida d’emergència, de Ricard Chulià; i Primera lliçó sobre Vicent Andrés Estellés, un text sobre el nostre poeta a càrrec de Jordi Oviedo i Ferran Carbó. A continuació, comptem amb un comentari al gruixut volum que porta per títol Joan Fuster. D’un temps, d’un país (1922-1992), una obra de referència sobre l’intelectual de Sueca deguda a Salvador Ortells i Francesc Pérez Moragón editada per la Institució Alfons el Magnànim.

D’altra banda, en vespres del 750 aniversari del traspàs del nostre rei fundador, Jaume I, els professors Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí ens ofereixen l’última edició del Llibre dels feits, una crònica que en aquesta ocasió explica la professora de la mateixa Universitat, Maria Saiz-Raimundo. Seguidament, Jaime Millás s’endinsa en l’impacte de la Renaixença a la Catalunya Nord des de la lectura del treball d’Estel Aguilar Llengua i literatura catalanes a la Catalunya del Nord (1883-1941).

Per acabar, la pressumpta pedagogia del càstig envers les dones la comenta Mireia Comas mitjançant la ressenya al text de Sol Abejón Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona.