Scriptura restituta

Premi València Nova d’assaig 2025

Per què ens ha costat tant als valencians escriure en la nostra llengua històricament? Quins factors porten a una persona a no escriure en la seua llengua materna en l’àmbit privat? Per què tenim tan pocs dietaris escrits en valencià durant el segle XIX?

L’estudi d’Alaitz Zalbidea fa un recorregut des del segle XVIII, moment en el qual s’escriu l’últim dietari en valencià, fins a una època en què una sèrie d’intel·lectuals sociolingüísticament conscients reviscolen l’ús de la llengua pròpia en les seues memòries.

Així, durant el primer terç del segle XX, tres autors valencians —Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez Serrano i Andreu Ivars i Cardona— confirmen en els escrits de caràcter privat la necessitat de creure en un marc històric, cultural i nacional com a motor de la lleialtat lingüística i també com a base de supervivència d’una llengua minoritzada durant segles.

Alaitz Zalbidea Berenguer (València, 1992) és filòleg i doctor en Llengües, Cultures, Literatures i les seues aplicacions per la Universitat de València amb menció internacional. Actualment, és professor a la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha exercit també de docent en altres universitats i centres de formació reglada i ha publicat diversos articles d’investigació en revistes d’impacte nacional i internacional.

Destaca el seu llibre Nicolau Primitiu Gómez Serrano: memòria privada i consciència valencianista (2019), gràcies al qual fou guardonat amb el Premi Joan Coromines d’Investigació. A més, ha publicat diversos materials docents, com els llibres de text APTE+ Món de llengua (C1, C2) i també els manuals dels Cursos Carles Salvador (B1-C1-C2).

 També és gestor de la plataforma d’aprenentatge de valencià en línia «Món de llengua» i ha coordinat comissions interuniversitàries de certificació lingüística i grups de treball dins de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, en la qual és també formador i examinador.