Anna Montero Bosch – Institució Alfons el Magnànim

    Anna Montero Bosch

    Anna Montero Bosch

    Anna Montero nació en Logroño en 1954 de padres valencianos. Cuando tenía 5 años, la familia volvió a València y allí estudió en la Alliance Française, donde recibió una formación que marcaría su vida desde el punto de vista cultural y profesional. Después de un breve periplo por Santiago de Compostela y Murcia (siempre siguiendo los destinos de su padre, profesor de Filosofía), se instalaron definitivamente en València. Estudió Filología Francesa en la Universitat de València.


    Ha publicado poesía, traducciones del francés (de poesía y prosa) y artículos de opinión y reseñas en varios medios.


    Como poeta, ha publicado:


    Polsim de lluna. Ed. Víctor Orenga. València, 1983.


    Arbres de l’exili. Gregal Llibres. València, 1988.


    La meitat fosca: Alfons el Magnànim. València, 1994.


    Com si tornés d’enlloc. Cafè Central. Vic-Barcelona, 1999.


    Serenitat de cercles. Proa. Barcelona, 2004.


    El pes de la llum. Proa. Barcelona, 2007. Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006.


    Teranyines. Edicions 62. Barcelona, 2010. XLVIII Premi Ausiàs March i Premi de la Crítica de l’AELC 2010.


    On els camins s’esborren. Edicions del Buc. València, 2018.


    Gavells. Poesia completa1988-2023 (incluye el poemario inédito El que queda): Institució Alfons el Magnànim. València, 2024.


    Como traductora, ha publicado:


    Petits poemes en prosa, de Charles Baudelaire. En colaboración con Vicent Alonso. Ed. del Mall. Barcelona, 1983.


    Els paradisos artificials, de Charles Baudelaire. En colaboración con Vicent Alonso. Ed. del Mall. Barcelona, 1985.


    Gaston Gallimard, de Pierre Assouline. IVEI. València, 1987.


    Mademoiselle Fifi, de Guy de Maupassant. Ed. Tres i Quatre. València, 1989.


    Jean-Jacques, historia de una conciencia, de Jean Guéhenno. IVEI. València, 1990.


    La atracción del archivo, de Arlette Farge. IVEI. València, 1991.


    Los archivos cinematográficos, de Raymond Borde. Ed. Filmoteca. IVAEC. València. 1991.  


    Stendhal o el señor Yo Mismo, de Michel Crouzet. Edicions Alfons el Magnànim. València, 1992.


    Sobre la igualtat dels dos sexes, de François Poulain de La Barre. PUV, 1993. Segunda edición en 2024.


    Fànic, fàl·lic, fàtic: vers una teoria neurocultural dels espectacles vius, de Jean-Marie Pradier. PUV. València, 1996.  


    Siegfried Kracauer. Itinerario de un intelectual nómada, de Enzo Traverso. IVEI. València, 1998.


    Història. Entre la ciència i el relat, de François Dosse. PUV. València, 2001.


    Poetes quebequesos, de Louise Blouin y Bernard Pozier (ed.). Proa. Barcelona, 2001.


    L’enamorada interior, de Claudine Bertrand. Tàndem Edicions. València, 2002.


    Oscil·latori, de Aurélie Nemours. Cafè Central/Eumo Editorial, colección «Jardins de Samarcanda». Barcelona, 2002.


    Escritos y conversaciones, de Joan Miró. IVAM. València, 2002.


    La terra calla, de Anise Koltz. Cafè Central/Eumo Editorial, colección «Jardins de Samarcanda». Barcelona, 2005.


    La malaltia de l’islam, de Abdelwahab Meddeb. Lleonard Muntaner Editor, colección «Traus». Palma, 2011.


    El llibre d’Emma, de Marie-Célie Agnant. Tres i Quatre, colección «L’ham». València, 2014.


    Quadern d’un retorn al país natal, de Aimé Césaire. Edicions del Buc. València, 2017.


    La carta aèria, de Nicole Brossard. Tres i Quatre, colección «Dones d’avui». València, 2018.